Bibliografia Sobre El Estado

Published on June 2016 | Categories: Documents | Downloads: 61 | Comments: 0 | Views: 362
of 5
Download PDF   Embed   Report

Comments

Content

ARQUEOLOGIA DE L’ORIGEN DE L’ESTAT Curs 2007/2008 Prof. Rafael Micó Pérez Objectiu. Introduir l’alumnat en el coneixement de les teories i mètodes utilitzats en la investigació arqueològica dels Estats. Aquest coneixement es combina amb l’exposició de diferents casos d’estudi, la majoria dels quals corresponen a processos de formació de l’Estat en temps prehistòrics. Avaluació. a) Recensió/assaig sobre el llibre: Lull, V. i Micó, R. (2007), Arqueología del origen del Estado: las teorías. Edicions Bellaterra, Barcelona (ISBN: 97884-7290-352-4). b) Prova escrita.

PART I. LA DEFINICIÓ D’ESTAT. 1. Revisió general del panorama dins la filosofia política des dels clàssics grecs fins a l’actualitat: legitimació o crítica. 2. Fonaments del debat contemporani sobre les bases i finalitats dels Estats: liberalisme (Hobbes, Locke) y marxisme (Marx, Lenin). PART II. TEORIES I MÈTODES DE LA INVESTIGACIÓ ARQUEOLÒGICA SOBRE LA FORMACIÓ I FUNCIONAMENT DELS ESTATS. 1. Civilització i Estat. L’arqueologia i la definició de les civilitzacions del passat. Les relacions entre l’arqueologia i l’antropologia evolucionista en la definició dels criteris d’identificació dels Estats en la segona meitat del segle XIX. 2. V. G. Childe i la “Revolució Urbana”: criteris arqueològics per a la identificació dels Estats. 3. L’arqueologia processual, la noció de “complexitat” i la investigació sobre la formació de l’Estat. L’Estat integrador com a culminació de l’increment de la “complexitat social”. De la tipologia socio-política a l’explicació dinàmica: models causals sobre el sorgiment dels Estats (hidraulisme, comerç i redistribució, pressió demogràfica i conflicte extern). 4. L’arqueologia de la política i de l’Estat després de la “Nova Arqueologia”. 5. L’arqueologia marxista: excedent, explotació, classes socials i Estats. Modes de producció i Estat. Marxisme i evolucionisme. Els Estats segons la producció de la vida social: teoria i mètode. PART III. CASOS D’ESTUDI. 1. La formació de l’Estat a Egipte (ca. 4000 – 3050 ANE). 2. La formació de l’Estat a l’Àsia suroccidental (Mesopotàmia i Anatòlia) (ca. 10000-2500 ANE). 3. La formació de l’Estat en el sudest de la península Ibèrica (ca. 30001500 ANE). 4. Cabdillatge o Civilització? Valoració del registre arqueològic de Cahokia

1

(ca. 900-1200 DNE) (EE.UU.). 5. Altres casos d’estudi o aspectes puntuals d’interès en relació a l’arqueologia dels Estats.

Bibliografia bàsica.
Part I. ARISTÓTELES (1970), Política. Centro de Estudios Constitucionales, Madrid. BOBBIO, N. (1987), La teoría de las formas de gobierno en la historia del pensamiento político. Fondo de Cultura Económica, México. BAKUNIN, M. (1978), Escritos de filosofía política. Alianza editorial, Madrid. CHOMSKY, N. i DIETERICH, H. (1997), La aldea global. Txalaparta, Tafalla. ENGELS, F. (1975), El Origen de la Familia, la Propiedad Privada y el Estado. Editorial de Ciencias Sociales, La Habana. HEGEL, G. W. F. (1993), Fundamentos de la filosofía del derecho. Ediciones Libertarias/Prodhufi, Madrid. HOBBES, T. (1991), Del ciudadano y Leviatán. Tecnos, Madrid. LENIN, V. I. (1976), El Estado y la revolución. Anagrama, Barcelona. LOCKE, J. (1985), Ensayo sobre el gobierno civil. Orbis, Barcelona. MAQUIAVELO, N. (1981), El Príncipe (comentado por Napoleón Bonaparte). Espasa-Calpe Mexicana, México. MARX, K. (1975), “Crítica del Programa de Gotha”, en Marx y Engels. Obras escogidas. Vol. II. Akal, Madrid, pp. 5-30. MARX, K. (1978), Crítica de la filosofía del Estado de Hegel. OME, 5, Crítica, Barcelona. MARX, K. (2005), La Ideología Alemana (I) y otros escritos filosóficos. Losada, Madrid. MORGAN, L. H. (1987), La sociedad primitiva. Endymion, Madrid. PLATÓN (1973), La República o El Estado. Espasa-Calpe, Madrid. ROUSSEAU, J.-J. (1985), El contrato social. Edaf, Madrid. ROUSSEAU, J.-J. (1996), Discurso sobre el origen de la desigualdad de los hombres. Alba, Madrid. SABINE, G. H. (1996), Historia de la teoría política. Fondo de Cultura Económica, México. TOUCHARD, J. (1996), Historia de las ideas políticas. Tecnos, Madrid. SANTO TOMAS DE AQUINO (1995), La monarquía. Tecnos, Madrid. Part II. BINFORD, L. (1988), En busca del pasado. Crítica, Barcelona. CARNEIRO, R. (1970), “A Theory of the Origins of the State”, Science, 169, pp. 733-738. CASTRO, P., GILI, S., LULL, V., MICÓ, R., RIHUETE, C., RISCH, R. y SANAHUJA YLL, Mª E. (2001), “Teoría de la producción de la vida social. Un análisis de los mecanismos de

2

explotación en el sudeste peninsular”, Astigi Vetus, 1, pp. 13-54. CHAPMAN, R. W. (2003), Archaeologies of complexity. Routledge, Londres. CHILDE, V. G. (1950), “The urban revolution”, Town Planning Review, 21, pp. 3-17. CHILDE, V. G. (1984), Los orígenes de la civilización. Fondo de Cultura Económica, México. DANIEL, G. (1968), The first civilizations. Thames and Hudson, Londres. ENGELS, F. (1975), El Origen de la Familia, la Propiedad Privada y el Estado. Editorial de Ciencias Sociales, La Habana. FEINMAN, G. i MARCUS, J. (eds.) (1998), Archaic States. School of American Research, Santa Fe. FLANNERY, K. (1975), La evolución cultural de las civilizaciones. Anagrama, Barcelona. FRIED, M. (1985), “Sobre la evolución de la estratificación social y del Estado”, a LLOBERA, J. R. (ed.) Antropología Política. Anagrama, Barcelona, pp. 133-154. GODELIER, M. (1974), Esquemas de evolución de las sociedades. Castellote, Madrid. HAAS, J. (1982), The Evolution of Prehistoric State. Columbia University Press, Nova York. HAAS, J. (ed.) (2001), From Leaders to Rulers. Kluwer Academic/Plenum Publishers, Nova York. HARRIS, M. (1978), Caníbales y Reyes. Argos-Vergara, Barcelona. MARX, K. (1979), Formaciones económicas precapitalistas. Estudi preliminar d’E. Hobsbawn. Crítica, Barcelona. PRICE, T. D. i FEINMAN, G. M. (eds.). (1995), Foundations of Social Inequality. Plenum Press, Nova York. REDMAN, Ch. (1990), Los orígenes de la civilización. Desde los primeros agricultores hasta la sociedad urbana en el Próximo Oriente. Crítica, Barcelona. SERVICE, E. (1984), Los Orígenes del Estado y de la Civilización. Alianza, Madrid. SMITH, A. T. (2003), The Political Landscape. Constellations of Authority in Early Complex Polities. University of California Press, Berkeley / Los Ángeles. SOFRI, G. (1971), El modo de producción asiático. Península, Barcelona. TAINTER, J. A. (1988), The Collapse of Complex Societies. Cambridge University Press, Cambridge. TRIGGER, B. (2003), Understanding Early Civilizations. A Comparative Study. Cambridge University Press, Cambridge. WASON, P. K. (1994), The archaeology of rank. Cambridge University Press, Cambridge. WEBSTER, D. (1975), “Warfare and the evolution of the state: a reconsideration”, American Antiquity, 40, pp. 464-470. WITTFOGEL, K. (1966), Despotismo oriental. Guadarrama, Madrid. YOFFEE, N. (2005), Myths of the Archaic State. Evolution of the Earliest Cities, States, and Civilizations. Cambridge University Press, Cambridge. YOFFEE, N. i COWGILL, K. L. (eds.) (1991), The Collapse of Ancient States and Civilizations. University of Arizona Press, Tucson.

3

(1987), “Las culturas aldeanas y las civilizaciones preurbanas en el Asia anterior”, en LICHARDUS, J., LICHARDUS-ITTEN, M., BAILLOUD, G. y CAUVIN, J., La protohistoria de Europa. El neolítico y el calcolítico. Labor, Barcelona, pp. 16-58. CHILDE, V. G. (1986), Los orígenes de la civilización. Fondo de Cultura Económica, Méxic. FRANGIPANE, M. (1996), La nascita dello Stato nel Vicino Oriente. Laterza, Roma. HUOT, J.-L(1994), Les premiers villageois de Mésopotamie. Du village à la ville. Armand Colin, París. LIVERANI, M. (1995), El antiguo oriente. Historia, sociedad y economía. Crítica, Barcelona. MAISELS, Ch. K. (1999), Early Civilizations of the Old World. The Formative Histories of Egypt, The Levant, Mesopotamia, India and China. Routledge, Londres (“Cap. 3. The Levant and Mesopotamia” pp. 80-185). MARGUERON, J.-C. (1996), Los mesopotámicos. Cátedra, Madrid. ÖZDOGAN, M. y BASGELEN, N. (eds.) (1999), Neolithic in Turkey. The Cradle of Civilization. New Discoveries (Text). Arkeoloji Ve Sanat Yayinlari - Ancient Anatolian Civilizations Series 3, Estambul. REDMAN, Ch. (1990), Los orígenes de la Civilización. Desde los primeros agricultores hasta la sociedad urbana en el Próximo Oriente. Crítica, Barcelona. ROTHMAN, M. S. (ed.) (2001), Uruk Mesopotamia & Its Neighbors. Cross-Cultural Interactions in the Era of State Formation. School of American Research Advanced Seminar Series, Santa Fe.

Sudest de la península Ibèrica. CASTRO, P. V., GILI, S., LULL, V., MICÓ, R., RIHUETE, C., RISCH, R. i SANAHUJA YLL, Mª E. (2001), “Teoría de la producción de la vida social. Mecanismos de explotación en el Sudeste ibérico”, Boletín de Antropología Americana, 33, pp. 25-77. CASTRO, P.V., CHAPMAN, R.W., GILI, S., LULL, V., MICÓ, R., RIHUETE, C., RISCH, R. i SANAHUJA YLL, Mª E. (1999), Proyecto Gatas 2. La dinámica arqueoecológica de la ocupación prehistórica. Monografías Arqueológicas. Consejería de Cultura de la Junta de Andalucía, Sevilla. CASTRO, P.V., CHAPMAN, R.W., GILI, S., LULL, V., MICÓ, R., RIHUETE, C., RISCH, R. i SANAHUJA YLL, Mª E. (1999c), “Agricultural production and social change in the Bronze Age of southeast Spain: the Gatas Project”, Antiquity, 73 (nº 282), pp. 846-856. CASTRO, P.V., CHAPMAN, R.W., GILI, S., LULL, V., MICÓ, R., RIHUETE, C., RISCH, R. i SANAHUJA YLL, Mª E. (2000), “Archaeology and Desertification in the Vera Basin (Almería, south-east Spain)”, European Journal of Archaeology, 3 (2), pp. 147-166. CASTRO, P.V., CHAPMAN, R.W., GILI, S., LULL, V., MICÓ, R., RIHUETE, C., RISCH, R. & SANAHUJA YLL, Mª E. (2001), “La sociedad argárica”, en Ruiz-Gálvez, M. (ed.), La Edad del Bronce, ¿Primera Edad de Oro en España? Crítica, Barcelona, pp. 181-216. CHAPMAN, R.W. (1991), La formación de las sociedades complejas. El sureste de la península ibérica en el marco del Mediterráneo occidental. Crítica, Barcelona. (2002), Emerging complexity. Routledge, Londres. GILMAN, A. (1981), “The development of social stratification in Bronze Age Europe”, Current Anthropology, 22, pp. 1-23. LULL, V. i RISCH, R. (1996), “El Estado argárico”, Verdolay, 7, pp. 97-109. LULL, V. (1983), La “cultura” de El Argar. Un modelo para el estudio de las formaciones económico-

5

sociales prehistóricas. Akal, Madrid. LULL, V. (1997/1998), “El Argar: la muerte en casa”, Anales de Prehistoria, 13-14, pp. 65-80. LULL, V. i ESTÉVEZ, J., (1986), “Propuesta metodológica para el estudio de las necrópolis argáricas”, Homenaje a Luis Siret (1934-1984). Consejería de Cultura de la Junta de Andalucía, Sevilla, pp. 441-452. LULL, V., MICÓ, R., RIHUETE, C. i RISCH, R. (2004), “Las relaciones de propiedad en la sociedad argárica. una aproximación a través del análisis de las tumbas de individuos infantiles”, Mainake, XV. RISCH, R. (2002), Recursos naturales, medios de producción y explotación social. Un análisis económico de la industria lítica de Fuente Alamo (Almería), 2250-1400 ANE. Madrider Beiträge, Philipp von Zabern, Mainz.

6

Sponsor Documents

Or use your account on DocShare.tips

Hide

Forgot your password?

Or register your new account on DocShare.tips

Hide

Lost your password? Please enter your email address. You will receive a link to create a new password.

Back to log-in

Close