La Carta de Seattle
Content
Alba Ferrer Mármol
3r A
23/10/2015
CARTA DE SEATTLE
A mi personalment el paràgraf que més m'ha impactat a l'hora de
llegir-lo és la part a la qual diu: Si decidíssim vendre les terres,
hauríeu d’acceptar una altra condició. Hauríeu de tractar els
animals com a germans. He vist búfals a milers podrint-se
abandonats a les praderies. Des del cavall de foc, sense aturarlo, l’home de pell blanca els disparava. Sóc salvatge, i no entenc
per què el cavall de foc val més que un búfal, al que nosaltres
només matem per tal de sobreviure. Perquè, em sembla molt trist
que ''els blancs'' matessin a tots els búfals des de damunt d'un
tren, perquè els hi vingui de gust, una cosa és que els matis, per
necessitat, per poder menjar, però quan el mates per gust, no ho
veig gens bé i sobretot m'ha impactat aquesta reflecció del Sr.
Seattle, sobretot perquè a sobre que es veu obligat a fer una cosa
que ell no vol, els hi ha de donar les gràcies. A l'hora de
contrastar el dos ''paisatges'' (el dels indis, i el dels blancs), són
dues maneres de viure molt diferents, així que l'entorn que els
envolta, no tenen res a veure, ja que el territori dels indis és, on el
sòl és de terra completament, ja que estan ''al camp'', un cel blau,
bonic i tan natural com el seu entorn, amb una varietat immensa
d'animals que són lliures, ja que és un lloc salvatge, sobretot hi ha
búfals i cavalls de foc, tant l'aire com l'aigua són purs i frescos i un
futur, que ells mateixos ni se l'imaginen, i en canvi el territori dels
blancs, és un lloc on el terra és tot ''fabricat'', les carreteres, les
voreres, etc. on hi ha un cel contaminat a causa de la quantitat de
fàbriques i fums, que fan que el cel i l'aire no sigui pur del tot, com
és un lloc civilitzat, la quantitat d'animals lliures és nul·la, com a molt
hi ha animals domèstics, com per exemple els gats i els gossos,
que es poden tenir a casa i en un futur que anirà avançant més del
que ells es creuen amb el pas dels anys, sobretot amb el tema de
les noves tecnologies. Però hi ha dues paraules que identifiquen
molt bé cada un dels paisatges, al dels indis, naturalment els
identifica la paraula salvatge, que vol dir que viu en un estat de
natura, no domesticat, i al paisatge dels blancs, els identifica la
paraula de civilitzat, que vol dir sortir de l'estat salvatge i passar a
un estat més avançat de cultura intel·lectual, social, moral, etc. és
a dir que un està en llibertat de fer el que ell vulgui, quan vulgui i
l'altre, està sotmès a una sèrie de normes, que ha de seguir tota
una societat. Jo sincerament, com que no m'agrada fer-li mal a
ningú, no els faria fora, perquè al cap i a la fi és com si ara
vingués algú d'una altra part del món i ens volgués fer fora del
nostre territori, per quedar-se'l ell, perquè li ve de gust, perquè els
indis no estan molestan a ningú l'única cosa que volen és ser
feliços i seguir amb el seu ritme de vida com van fer els seus
avantpassats al lloc que tant els agradava, que era el món salvatge
i natural.
3r A
23/10/2015
CARTA DE SEATTLE
A mi personalment el paràgraf que més m'ha impactat a l'hora de
llegir-lo és la part a la qual diu: Si decidíssim vendre les terres,
hauríeu d’acceptar una altra condició. Hauríeu de tractar els
animals com a germans. He vist búfals a milers podrint-se
abandonats a les praderies. Des del cavall de foc, sense aturarlo, l’home de pell blanca els disparava. Sóc salvatge, i no entenc
per què el cavall de foc val més que un búfal, al que nosaltres
només matem per tal de sobreviure. Perquè, em sembla molt trist
que ''els blancs'' matessin a tots els búfals des de damunt d'un
tren, perquè els hi vingui de gust, una cosa és que els matis, per
necessitat, per poder menjar, però quan el mates per gust, no ho
veig gens bé i sobretot m'ha impactat aquesta reflecció del Sr.
Seattle, sobretot perquè a sobre que es veu obligat a fer una cosa
que ell no vol, els hi ha de donar les gràcies. A l'hora de
contrastar el dos ''paisatges'' (el dels indis, i el dels blancs), són
dues maneres de viure molt diferents, així que l'entorn que els
envolta, no tenen res a veure, ja que el territori dels indis és, on el
sòl és de terra completament, ja que estan ''al camp'', un cel blau,
bonic i tan natural com el seu entorn, amb una varietat immensa
d'animals que són lliures, ja que és un lloc salvatge, sobretot hi ha
búfals i cavalls de foc, tant l'aire com l'aigua són purs i frescos i un
futur, que ells mateixos ni se l'imaginen, i en canvi el territori dels
blancs, és un lloc on el terra és tot ''fabricat'', les carreteres, les
voreres, etc. on hi ha un cel contaminat a causa de la quantitat de
fàbriques i fums, que fan que el cel i l'aire no sigui pur del tot, com
és un lloc civilitzat, la quantitat d'animals lliures és nul·la, com a molt
hi ha animals domèstics, com per exemple els gats i els gossos,
que es poden tenir a casa i en un futur que anirà avançant més del
que ells es creuen amb el pas dels anys, sobretot amb el tema de
les noves tecnologies. Però hi ha dues paraules que identifiquen
molt bé cada un dels paisatges, al dels indis, naturalment els
identifica la paraula salvatge, que vol dir que viu en un estat de
natura, no domesticat, i al paisatge dels blancs, els identifica la
paraula de civilitzat, que vol dir sortir de l'estat salvatge i passar a
un estat més avançat de cultura intel·lectual, social, moral, etc. és
a dir que un està en llibertat de fer el que ell vulgui, quan vulgui i
l'altre, està sotmès a una sèrie de normes, que ha de seguir tota
una societat. Jo sincerament, com que no m'agrada fer-li mal a
ningú, no els faria fora, perquè al cap i a la fi és com si ara
vingués algú d'una altra part del món i ens volgués fer fora del
nostre territori, per quedar-se'l ell, perquè li ve de gust, perquè els
indis no estan molestan a ningú l'única cosa que volen és ser
feliços i seguir amb el seu ritme de vida com van fer els seus
avantpassats al lloc que tant els agradava, que era el món salvatge
i natural.
