Pèrdues materials. Vehícles, objectes personals, càrrega... Animals.
Els accidents que pateixen els animals al costat o a causa dels éssers humans ens mostren cruament com són les coses. Ens mostren l’especisme nu de qualsevol vestit, perquè les situacions d’urgència no són moment per a debats filosòfics i, encara menys, per a qüestionar l’especisme. Al mig del desastre i amb totes i tots abocats en actuacions d’urgència, tothom té clar que els animals són càrrega. Viuen, encara respiren i agonitzen, però els protocols i els reglaments diuen que en cap cas poden ser prioritats si no és per la seua perillositat, que són pèrdues materials amb un valor quantificable com la càrrega de gasolina d’un camió cisterna o com la bossa Louis Vuitton deixada caure sobre el seient d’un Bentley...
Content
Pèrdues materials. Vehicles, objectes personals, càrrega… animals. Vaig treballar a una empresa de tractament de residus que, entre altres serveis, prestava el de recollida de cadàvers d’animals a la via pública. En una ocasió, les persones encarregades hagueren d’intervindre en un dipòsit municipal de vehicles, on restava un d’accidentat a la carretera que esperava, des de feia mesos, que arribaren les resolucions judicials corresponents. L’accident havia estat greu i, en el seu dia, els éssers humans ferits foren ràpidament traslladats als hospitals. Però, allí dins, havien deixat el cadàver d’un gran gos mort a causa de l’accident. Com que la olor es va fer insuportable, s’autoritzà aquella dantesca intervenció d’urgència. Un treballador que hi era ens contà que altre, considerat el “valent” per a aquestes coses, entrà sense miraments a les restes del cotxe. Tot seguit, isqué amb el cap en descomposició de l’animal a les mans i començà a perseguir la resta de companys, que li seguiren el joc entre rialles.
Els bombers socorren amb aigua dos porcs víctimes de l'accident de Mont-roig del Camp (2011). Font: PACMA.
El cap era una joguina en mans d’aquell recollidor de fem, que feia la faena que altres no volien fer per un sou de misèria, perquè no podia fer-ne altra. Cap persona sabia si aquell gos havia mort a l’acte o si, per contra, l’havien deixat viu i agonitzant, com un més dels objectes de l’accident que no mereix cap consideració d’urgència. Els accidents que pateixen els animals al costat o a causa dels éssers humans ens mostren cruament com són les coses. Ens mostren l’especisme nu de qualsevol vestit, perquè les situacions d’urgència no són moment per a debats filosòfics i, encara menys, per a qüestionar l’especisme. Al mig del desastre i amb totes i tots abocats en actuacions d’urgència, tothom té clar que els animals són càrrega. Viuen, encara respiren i agonitzen, però els protocols i els reglaments diuen que en cap cas poden ser prioritats si no és per la seua perillositat, que són pèrdues materials amb un valor quantificable com la càrrega de gasolina d’un camió cisterna o com la bossa Louis Vuitton deixada caure sobre el seient d’un Bentley. Als vorals de les carreteres pots trobar algunes d’aquestes pèrdues materials. Pot trobar una ovella o una cabra molt malalta, tant que podia haver estat un compromís davant els controls sanitaris i, per això, la tragueren furtivament d’un camió on moltes altres anaven cap a una granja o cap a un escorxador, i la llançaren com a una deixalla. Poden ser gallines o pollastres completament estabornits que, per la velocitat dels vehicles, han eixit llançats de les caixes de transport mal tancades on els havien embotit a colps. Tota classe d’animals que Retirada d'un dels cavalls morts a Fornells de la Selva. s’han convertit en pèrdues materials de menys o més valor.
L’agost passat, un tren matà 9 cavalls a Fornells de la Selva (el Gironés) 1. Pel negoci que els utilitzava, una hípica, només tenien valor vius: eren animals de caràcter tranquil i ensinistrats per a a ensenyar a muntar els xiquets i xiquetes. L’amo del negoci diu que no tenien un gran valor al mercat, ni per la seua raça ni per les seues característiques, i que la seua substitució per altres cavalls com ells no és especialment cara. És complicada, però, perquè els nous esclaus no tindran eixe ensinistrament ni eixe hàbit a actuar com a objectes de les classes de munta, que els conferia el seu valor específic. Els nous esclaus hauran d’adquirir aquest valor afegit i això requereix temps, el que es tradueix en la impossibilitat d’oferir les classes, en diners, en pèrdues materials. La seua presó comptava amb una tanca electrificada que la separava de les vies del tren, però alguna persona obrí la porta de la tanca o s’oblidà de tancar-la i onze cavalls, tan tranquils i tan ensinistrats, aprofitaren per a fugir. Restaren junts sobre les vies, a tocar de la tanca, sense saber que fer amb la seua llibertat, fins que els envestí un tren i nou d’ells es convertiren en objectes que havia que s’havien de retirar del lloc de l’accident, sense que, per sort, “provocaren cap desgràcia personal”. Els dos que sobrevisqueren continuen sent objectes de l’hípica.
Més pèrdues materials. El tren amb la sang dels cavalls.
Els ulls que et miren entre les reixes dels camions de la mort només valen el que val la seua carn. Centenars, milers d’ulls que deixaran de veure per a sempre després de viure l’infern de la matança de tots els que van davant, a l’escorxador. Els ulls dels porcs, amb la seua por i la seua angoixa, i les seues cares i els seus crits. Camions gàbia tombats, envoltats de cossos immòbils, d’individus que tenen espasmes i d’altres que caminen Mont-roig del Camp (2011). Font: PACMA. plens de sang. Alguns que s’arrosseguen, altres que arrosseguen les potes del darrere, com els de l’accident del 2011 a Montroig del Camp (el Baix Camp) que documentà el PACMA2. O com els de l’accident d’un camió que tombà, fa pocs dies, a les portes de l’escorxador de Mercazaragoza. Portava a matar 220 víctimes3, i 75 moriren allí mateix. No permeteren que cap organització animalista poguera intervindre per a socórrer els individus ferits4. Els que, malgrat el
Diari de Girona, 23/08/2013, Nou cavalls moren atropellats per un tren a Fornells, http://www.diaridegirona.cat/comarques/2013/08/23/nou-cavalls-fugits-moren-despres/631900.html 2 Partido Animalista PACMA, 02/06/2011, Las otras víctimas de los accidentes de tráfico, http://www.pacma.es/n/11395 3 Heraldo de Aragón, 22/11/2013, El accidente de un camión con 220 cerdos corta el acceso a Merzaragoza durante 10 horas, http://www.heraldo.es/noticias/aragon/zaragoza_provincia/zaragoza/2013/11/22/vuelca_camion_con_220_cerdos_e ntrada_mercazaragoza_257967_301.html 4 TVAnimalista, 26/11/2013, Els santuaris denuncien que els han impedit rescatar les víctimes de l’accident de Saragossa, http://www.tvanimalista.com/2013/11/26/els-santuaris-denuncien-que-els-han-impedit-rescatar-lesvictimes-de-laccident-de-saragossa/
1
seu estat, tenien possibilitats d’arribar vius fins al ganivet del matancer, foren declarats “aptes pel consum” i acabaren aquell viatge. I els convertiren en coses de forma inqüestionable, en coses que ensenyar als aparadors de les carnisseries. Jo mire als ulls dels individus esclaus i estire del fil. No són coses, és l’ús que es fa d’ells el que els converteix en coses. L’ús que es fa d’ells necessita de justificacions i els tracta com a coses. A la carretera, entre la sang i els crits, les justificacions es queden nues i sense utilitat. Estire del fil amb les justificacions nues i sense utilitat, i les porte fins al negoci que depèn de l’ús dels individus esclaus, que genera les justificacions i que els converteix en guanys o en pèrdues materials. I, per a que tot s’acabe, els negue la possibilitat dels guanys, per xicotets i col·laterals que siguen. Per a que tot s’acabe, sóc vegà.
Els bombers socorren amb aigua dos porcs víctimes de l'accident de Mont-roig del Camp (2011). Font: PACMA.
El cap era una joguina en mans d’aquell recollidor de fem, que feia la faena que altres no volien fer per un sou de misèria, perquè no podia fer-ne altra. Cap persona sabia si aquell gos havia mort a l’acte o si, per contra, l’havien deixat viu i agonitzant, com un més dels objectes de l’accident que no mereix cap consideració d’urgència. Els accidents que pateixen els animals al costat o a causa dels éssers humans ens mostren cruament com són les coses. Ens mostren l’especisme nu de qualsevol vestit, perquè les situacions d’urgència no són moment per a debats filosòfics i, encara menys, per a qüestionar l’especisme. Al mig del desastre i amb totes i tots abocats en actuacions d’urgència, tothom té clar que els animals són càrrega. Viuen, encara respiren i agonitzen, però els protocols i els reglaments diuen que en cap cas poden ser prioritats si no és per la seua perillositat, que són pèrdues materials amb un valor quantificable com la càrrega de gasolina d’un camió cisterna o com la bossa Louis Vuitton deixada caure sobre el seient d’un Bentley. Als vorals de les carreteres pots trobar algunes d’aquestes pèrdues materials. Pot trobar una ovella o una cabra molt malalta, tant que podia haver estat un compromís davant els controls sanitaris i, per això, la tragueren furtivament d’un camió on moltes altres anaven cap a una granja o cap a un escorxador, i la llançaren com a una deixalla. Poden ser gallines o pollastres completament estabornits que, per la velocitat dels vehicles, han eixit llançats de les caixes de transport mal tancades on els havien embotit a colps. Tota classe d’animals que Retirada d'un dels cavalls morts a Fornells de la Selva. s’han convertit en pèrdues materials de menys o més valor.
L’agost passat, un tren matà 9 cavalls a Fornells de la Selva (el Gironés) 1. Pel negoci que els utilitzava, una hípica, només tenien valor vius: eren animals de caràcter tranquil i ensinistrats per a a ensenyar a muntar els xiquets i xiquetes. L’amo del negoci diu que no tenien un gran valor al mercat, ni per la seua raça ni per les seues característiques, i que la seua substitució per altres cavalls com ells no és especialment cara. És complicada, però, perquè els nous esclaus no tindran eixe ensinistrament ni eixe hàbit a actuar com a objectes de les classes de munta, que els conferia el seu valor específic. Els nous esclaus hauran d’adquirir aquest valor afegit i això requereix temps, el que es tradueix en la impossibilitat d’oferir les classes, en diners, en pèrdues materials. La seua presó comptava amb una tanca electrificada que la separava de les vies del tren, però alguna persona obrí la porta de la tanca o s’oblidà de tancar-la i onze cavalls, tan tranquils i tan ensinistrats, aprofitaren per a fugir. Restaren junts sobre les vies, a tocar de la tanca, sense saber que fer amb la seua llibertat, fins que els envestí un tren i nou d’ells es convertiren en objectes que havia que s’havien de retirar del lloc de l’accident, sense que, per sort, “provocaren cap desgràcia personal”. Els dos que sobrevisqueren continuen sent objectes de l’hípica.
Més pèrdues materials. El tren amb la sang dels cavalls.
Els ulls que et miren entre les reixes dels camions de la mort només valen el que val la seua carn. Centenars, milers d’ulls que deixaran de veure per a sempre després de viure l’infern de la matança de tots els que van davant, a l’escorxador. Els ulls dels porcs, amb la seua por i la seua angoixa, i les seues cares i els seus crits. Camions gàbia tombats, envoltats de cossos immòbils, d’individus que tenen espasmes i d’altres que caminen Mont-roig del Camp (2011). Font: PACMA. plens de sang. Alguns que s’arrosseguen, altres que arrosseguen les potes del darrere, com els de l’accident del 2011 a Montroig del Camp (el Baix Camp) que documentà el PACMA2. O com els de l’accident d’un camió que tombà, fa pocs dies, a les portes de l’escorxador de Mercazaragoza. Portava a matar 220 víctimes3, i 75 moriren allí mateix. No permeteren que cap organització animalista poguera intervindre per a socórrer els individus ferits4. Els que, malgrat el
Diari de Girona, 23/08/2013, Nou cavalls moren atropellats per un tren a Fornells, http://www.diaridegirona.cat/comarques/2013/08/23/nou-cavalls-fugits-moren-despres/631900.html 2 Partido Animalista PACMA, 02/06/2011, Las otras víctimas de los accidentes de tráfico, http://www.pacma.es/n/11395 3 Heraldo de Aragón, 22/11/2013, El accidente de un camión con 220 cerdos corta el acceso a Merzaragoza durante 10 horas, http://www.heraldo.es/noticias/aragon/zaragoza_provincia/zaragoza/2013/11/22/vuelca_camion_con_220_cerdos_e ntrada_mercazaragoza_257967_301.html 4 TVAnimalista, 26/11/2013, Els santuaris denuncien que els han impedit rescatar les víctimes de l’accident de Saragossa, http://www.tvanimalista.com/2013/11/26/els-santuaris-denuncien-que-els-han-impedit-rescatar-lesvictimes-de-laccident-de-saragossa/
1
seu estat, tenien possibilitats d’arribar vius fins al ganivet del matancer, foren declarats “aptes pel consum” i acabaren aquell viatge. I els convertiren en coses de forma inqüestionable, en coses que ensenyar als aparadors de les carnisseries. Jo mire als ulls dels individus esclaus i estire del fil. No són coses, és l’ús que es fa d’ells el que els converteix en coses. L’ús que es fa d’ells necessita de justificacions i els tracta com a coses. A la carretera, entre la sang i els crits, les justificacions es queden nues i sense utilitat. Estire del fil amb les justificacions nues i sense utilitat, i les porte fins al negoci que depèn de l’ús dels individus esclaus, que genera les justificacions i que els converteix en guanys o en pèrdues materials. I, per a que tot s’acabe, els negue la possibilitat dels guanys, per xicotets i col·laterals que siguen. Per a que tot s’acabe, sóc vegà.
