Una Ma de Contes

L’ÀLIGA D’OR Al palau reial d'un llunyà país, hi havia un estany amb uns peixets d'or que eren l'orgull del rei. Però, vet aquí que de cop i volta van començar a altar peixos. ! "o he vist com l'àliga reial se n'emportava un cada dia ! va dir el #ardiner al seu rei. ! $nvia els teus ills a buscar l'àliga i quan la tinguis me la portes ! va manar el monarca. $l ill gran del #ardiner se'n va anar a complir l'encàrrec. Pel camí es va trobar un esquirol que li va dir % ! Al llarg del camí hi veuràs dues casetes, l'una blanca i l'altra negra. &es!te' a dormir a la negra. Però el noi va entrar a la blanca on hi havia gent que ballava i es divertia. ' així es va oblidar de l'encàrrec. $n veure que no tornava, el pare va enviar el segon dels seus ills, al qual li va succeir el mateix que al seu germà. (uan tot #ust el tercer ill havia començat a buscar l'àliga es va trobar l'esquirol que li va dir% !)egueix!me, et dur* on *s l'àliga. $l noi va obeir i van arribar a un palau, on dins un globus de cristall es trobava tancada l'àliga d'or. !+o acis soroll o es despertarà ! va dir l'esquirol. Però com que el noi estava molt nervi,s. l'àliga els va sentir i va començar a xisclar. -'amo del palau va anar!los a trobar i va dir al noi% ! )i no em portes el brau d'or que corre com el vent, perdràs la vida. -'esquirol va anar darrera el noi i li va dir que quan trob*s el brau l'havia d'alliberar de les seves amarres. Així ho va er i d'aquesta manera va aconseguir portar la era al palau. A canvi del brau li van donar l'àliga d'or i amb ella se'n va anar al palau reial. (uan el sobirà anava a quedar!se amb l'àliga el noi va dir!li per indicaci, de l'esquirol% ! +om*s te la donar* si em deixes casar amb la teva illa petita. $l rei va accedir. $l noi es va casar amb la pricesa i van ser molt eliços.

APRENENT DE LLADRE &et aquí una vegada hi havia un miny, que volia er de lladre i es va anar a o erir com a aprenent a un bandoler molt am,s. -a colla de lladres tenia el cau en una cova al cim d'una muntanya molt aspra i alta, des d'on es dominava una extensa plana. .eia poca estona que el miny, s'havia presentat a la cova per er d'aprenent, que el capità el va cridar% !Avui tenim poca teca per dinar. &eus aquell home que passa per allà baix amb aquell molt,/ 0oncs, v*s i roba!l'hi. ! $ntesos ! va dir el noi. ! 1ompte que *s molt valent i orçut i que no es deixarà prendre el molt, sense m*s ni m*s. ! +o tingueu por, capità, que li prendr* el molt, i ni tan sols em veurà. $l miny, va aga ar un ganivet vell i rovellat que no servia per a res i una beina dolenta i vella que eia #oc amb el ganivet. Amb aquelles dues rampoines el miny, va baixar de la muntanya ins a arribar al camí per on havia de passar l'home del molt,. $nmig del camí va deixar la beina a terra de manera que sembl*s que li havia caigut a alg2. unes dues!centes passes m*s enllà, despr*s d'un revol des del qual no es veia el lloc on havia deixat la beina, va deixar caure el ganivet. Aleshores, es va posar a esperar, amagat darrere un bardissar. Al cap d'una estona va passar l'home que duia el molt, a coll. $n veure la beina va pensar que li devia haver caigut a algun caminant, però com que era tan vella i atrotinada, la va deixar. &a continuar caminant i, m*s enllà, es va trobar el ganivet. &a pensar que la beina que havia vist abans devia ser d'aquell ganivet i el va collir. $ncara que era vell, li serviria per alguna cosa ..., i la beina li aniria b* per protegir!lo. ' va er mit#a volta per tornar enrere. Però, per no recular carregat amb el molt,, se'l va treure del coll i el va deixar a la vora del camí. Així que l'home va haver tombat el revolt, el miny, va sortir del seu amagatall, es va carregar el molt, a coll i va pu#ar cap a la cova. $n tornar l'home i no trobar el molt,, es va estranyar i va pensar que potser havia tirat muntanya amunt, men#ant herba. $l va cridar, el va cercar, però va ser in2til. $l molt, no va sortir. &a pensar que l'animal potser potser havia tornat cap el ramat on l'havia comprat eia una estona i va decidir tornar cap allí per veure si el trobava.

$l bon home va des er el camí. (uan va arribar, el pastor li va dir que no havia vist el molt,, però li'n va donar un altre amb el tracte que, si trobava el primer, li tornaria el segon, i si no el trobava, l'hi pagaria. $l capità i tota la colla de bandolers, que havien seguit les maniobres del miny, des de la cova, van celebrar molt la seva ast2cia. $l noi va arribar esbu egant com un bou, perqu3 el molt, pesava molt. $ncara no havia tingut temps de recuperar l'al3, quan el capità, que havia vist passar l'home carregat amb un altre molt,, li va dir% !+o crec pas que amb un molt, tinguem prou men#ar per a tothom. &eig que el mateix home d'abans ve pel camí amb un altre molt,. A veure si li saps prendre una altra vegada. ! +o hi patiu, capità. Ara li tornar* a prendre el molt, sense que ni em vegi. $l minu, va tornar a baixar cap al pla. $s va amagar en el mateix indret que la primera vegada i quan li va semblar que l'home del molt, #a era a l avora, va començar a belar% ! 4eee5 4eee5 4eee5 -'home va creure que qui belava era el molt, perdut i ràpidament va anar a cercar!lo.Però com que no podia pas endinsar!se en el bosc carregat amb el molt, que duia a les espatlles, el va diexar a la vora del camí. ', així que va estar prou lluny perqu3 no el pogu*s veure, el miny, va sortir del seu amagatall i va aga ar el segon molt,. +aturalment, el pobre home no va trobar el molt, que havia perdut i, molt estranyat, va decidir tornar on havia deixat l'altre. (uina no va ser la seva sorpresa quan va veure que tampoc no hi era. )ense poder!se explicar qu3 passava, l'home va resoldre tornar al ramat per veure si potser hi havien et cap els dos moltons o, si m*s no, comprar!ne un altre. -'endemà era esta ma#or al seu poble i tenia convidats a casa. $l miny, va arribar a la voca traient un pam de llengua de cansat que estava. Però abans de descarregar!se el segon molt,, el capità, que havia vist que aquell pobre home tornava amb un tercer molt, al coll, li va dir% ! 6ira, #a es torna a veure aquell in eliç amb un molt, al coll. ! (ue voleu que l'hi vaig a prendre una altra vegada/ ! va dir el noi, de allit, però amb ganes de demostrar que era prou ort i agosarat per entrar a la colla. ! 7ome, no cal, #a tenim prou teca ! va dir el capità, que el veia molt cansat. ! 0oncs aquesta vegada hi anir* #o pel meu gust i no tan sols li robar* el molt,, sin, que ins i tot li prendr* la roba que porta. ' el miny, es va llançar corriol avall cap al pla. 6*s enllà del lloc on li havia pres els dos moltons hi havia un estanyol, i el noi es va asseure a la vora esperant que arrib*s l'home, carregat amb el

tercer molt,. Així que el va sentir es va posar a riure com un beneit. $n veure'l riure d'aquella manera, l'home va remugar, malhumorat% ! $l m,n *s així, mentre els uns riuen els altres s'enrabien. ! (ue us ha passat alguna cosa/! va preguntar el noi, innocent. ! (ue he perdut dos moltons i per poder men#ar!ne per la esta ma#or n'he hagut de pagar tres. ! 0oncs, mireu quina casualitat, #o precisament reia perqu3 acabo de veure dos moltons que, #ugant #ugant, han travessat l'estanya com si ossin dues barques i han sortit per l'altre costat. Potser eren els dos moltons que heu perdut v,s. ! )egurament ! va dir l'home amb un il d'esperança ! )i em volgu*ssiu guardar aquest altre molt, i la roba, travessaria l'estany per anar!los a cercar. ! Amb molt de gust, bon home. Podeu anar!hi ben tranquil. -'home es va despullar i es va tirar a l'aigua. ' així que va ser prou enllà per no veure'l, el miny, es va carregar el molt, a l'esquena i va recollir tota la roba i va tornar a la cova. Aquesta vegada va arribar!hi m*s mort que viu. $l capità i tota la colla el van elicitar per la eta i li van dir que era el m*s i de tots ells, perqu3 cap no hauria sabut robar els tres moltons amb l'ast2cia que ell ho havia et. A l'hora de dinar, el miny, no podia aguantar!se de cansament i de gana. &an posar a taula dos dels moltons, un rostit i l'altre amb suc, i el noi es va treure el ganivet de la butxaca per tallar! se'n un tros. Aleshores va saltar el capità imperatiu % ! $i, aprenent5 Això no *s per a tu. 0es de sempre els aprenents es mengen les sobres. 1uiner, porta les patates que van quedar d'ahir. ! 1om s'ent*n/ ! va dir el miny,! "o no he de men#ar dels meus moltons/ Perqu3 qui li ha pres els moltons a l'home he estat #o. ! Aquí no hi ha res de ning2 i tot es de tots i meu m*s que dels altres perqu3 s,c el que mano. 8n s'*s vist voler er prevaler el dret del que has robat/ )i tu ho has robat al camí ral, nosaltres t'ho robem a tu, i s'ha acabat. ! 0oncs si un altre m'ha de robar sense perill ni cansament allò que #o he pres amb tot l'es orç i tot el risc, que robi un altre9 que per robar i no guanyar val m*s treballar. 0eixo l'o ici de lladre i ad*u!siau. ', sense tastar ni una mica dels moltons, l'aprenent se'n va anar cap a casa seva i va abandonar l'o ici de lladre, per al qual tenia tan bones condicions.

BARBA BLAVA 7i havia una vegada un home que tenia tres boniques cases a la ciutat i al camp, vaixella d'or i plata, mobles olrats de iníssim brocat i carruatges tot daurats. Però desa ortunadament, aquest home tenia la barba blava9 això li donava un aspecte tan lleig i terrible que totes les dones i les #oves el de ugien. :na ve;na seva, que era una dama distingida, tenia dues illes precioses. $ll li va demanar la mà d'una d'elles, deixant a la seva elecci, quina volia donar!li. 1ap de les dues volia i s'ho passaven de l'una a l'altre, doncs no volien resignar!se a tenir un marit amb la barba blava. Però el que menys els agradava era que en 4arba 4lava #a s'havia casat m*s d'un cop i ning2 sabia qu3 se n'havia et d'aquelles altres dones. 4arba 4lava, per a conv3ncer!les, les va portar amb sa mare i tres o quatre de les seves millors amigues, i alguns #oves de la comarca, a una de les seves cases de camp, on van romandre vuit dies complets. $l temps passava en passe#ades, caceres, pesca, balls, banquets, berenars i sopars9 ning2 dormia, i es passaven la nit entre bromes i divertiments. $n de initiva, tot va anar tant b* que la m*s petita de les dues germanes va començar a trobar que l'amo de la casa #a no tenia la barba tan blava i que era un home molt correcte. <an aviat van arribar a la ciutat, va quedar arran#ada la boda. Al cap d'un mes, 4arba 4lava li va dir a la seva d,na que havia de viat#ar a províncies durant com a mínim sis setmanes degut a un negoci important9 li va demanar que es divertís en la seva abs3ncia, que es vindr* a les seves bones amigues, que les dugu*s al camp si així ho desit#aven, que s'ho pass*s b*. ! Aquí tens, li va dir, les claus dels dos guardamobles. Aquestes s,n les de la vaixella d'or i plata que no es a servir tots els dies, aquí estan les dels estoigs on guardo les meves pedreries, i aquesta *s la clau mestra de totes les estances. $n el que respecte a aquesta claueta, *s la del gabinet al ons de la galeria del meu despatx% 8bre!ho tot, ves a tot arreu, però us prohibeixo entrar en aquest petit gabinet, i os ho prohibeixo de tal orma que si arribeu a obrir!lo, tot ho podeu esperar de la meva còlera. $lla va prometre complir exactament amb el que se li acabava d'ordenar9 i ell, despr*s d'abraçar! la, va pu#ar al seu carruatge i va començar el seu viatge. -es ve;nes i les bones amigues no es van er de pregar per anar a casa de la noia, tan impacients com estaven per veure totes les riqueses de casa seva, i no havien gosat a anar!hi mentre el marit hi era present a causa de la seva barba blava que els eia por. 0'immediat, es van posar a rec,rrer les habitacions, els gabinets, els armaris de vestits, que guardaven gelosament cadascun vestits cada vegada m*s bonics i m*s rics. &an pu#ar ràpidament als guardamobles, on no es cansaven d'admirar la quantitat i magni ic3ncia de les tapisseries, dels llits, dels so às, dels canelobres, de les taules i dels miralls on un s'hi podia veure de cap a peus, els marcs dels quals, uns de vidre, altres de plata o de plata acabada en or, eren les m*s bells i magní ics que mai haguessin vist. +o paraven d'alabar i enve#ar la elicitat de la

seva amiga que, d'altra banda, no es divertia gens al veure tantes riqueses degut a l'impaci3ncia que tenia per anar a obrir el gabinet del despatx del seu marit. <an punxant era la seva curiositat que, sense considerar que deixar!les soles era una alta de cortesia, va baixar per una estreta escala secreta i tan precipitadament ho va er que va estar a punt de trencar!se els ossos dues o tres vegades. Al arribar a la porta del gabinet, s'hi va aturar una estona, pensant en la prohibici, que li havia imposat el seu marit, i tement que aquesta desobedi3ncia pugues portar!li alguna desgràcia. Però la temptaci, era tan gran que no va poder superar!la% va aga ar doncs la clau i, tremolant va obrir la porta del gabinet Al principi no va veure res per que les inestres estaven tancades9 però al cap d'un moment va començar a entreveure que el terra es trobava tot cobert per sang coagulada i, que e aquesta sang s'hi re lexaven el cos de varies dones mortes i lligades a les muralles = eren totes les dones que havien estat dones de 4arba 4lava i que ell havia degollat una rere l'altre >. 1reia que anava a morir de por, i la clau del gabinet que havia tret del orrellat se li va caure de la mà. 0espr*s de re er!se una mica , va aga ar la clau, va tornar a sortir i va tancar la porta9 va pu#ar a la seva habitaci, per recuperar una mica la calma9 però no ho aconseguia de tan commoguda que estava. 7avent observat que la clau del gabinet estava tacada de sang, la va nete#ar dues o tres vegades, però la sang no se n'anava9 per molt que la neteg*s i la re regu*s amb sorra, la sang sempre estava allà, doncs la clau era màgica, i no tenia orma de nete#ar!la del tot % si se li treia la taca d'un costat, n'apareixia una altra en l'altre. 4arba 4lava va tornar del seu viatge aquella mateixa tarda dient que en el camí havia rebut cartes in ormant!lo que l'assumpte motiu del viatge tot #ust s'acabava al seu avor. -a seva dona va er tot el que va poder per demostrar!li que estava encantada amb la seva tornada inesperada. -'endemà, ell li va demanar que li torn*s les claus i ella els hi va tornar, però amb una mà tan tremolosa que ell va endevinar sense es orç tot el que havia passat. ! ' per qu3, li va dir, la clau del gabinet no està amb la resta/ ! 6e la dec haver deixat, va contestar ella, allà a dalt, sobre la meva taula. ! +o deixis de tornar!me!la aviat, va dir 4arba 4lava. 0espr*s d'endarrerir l'entrega varies vegades, no va tenir m*s remei que donar!li la clau. 7avent!la examinat, 4arba 4lava va dir a la seva dona% ! Per qu3 hi ha sang a la clau/ ! +o ho s*, va respondre la pobre d,na, pàlida com una morta.

! +o ho sabeu, va respondre 4arba 4lava, doncs #o ho s* molt b*. 7eu tractat d'entrar al gabinet5 0oncs b*, senyora, entrareu i ocupareu el vostre lloc #untament amb les dames que allà heu vist. $lla es va llançar als peus del seu marit, plorant i demanant!li perd,, amb totes les demostracions d'un veritable penediment per no haver estat obedient. 7auria entendrit ins a una roca, bonica i a ligida com estava9 però 4arba 4lava tenia el cor m*s dur que una roca. ! )'ha de morir, senyora, li va dir, i 0'immediat. ! 0oncs #a que vaig a morir, va respondre ella amb els ulls banyats en llàgrimes, doneu!me una mica de temps per resar. ! :s dono mig quart d'hora, va replicar 4arba 4lava, i ni un moment m*s. (uan va estar sola, va cridar a la seva germana i li va dir% ! Anna, = doncs es deia així >, germana meva, t'ho suplico, pu#ar a la part m*s alta de la torre, per veure si v*nen els meus germans, van prometre venir a veure'm avui, i si els veus, es!los senyals per a que s'a anyin. Anna va pu#ar a la part m*s alta de la torre, i la pobre a ligida cridava de tant en tant% ! Anna5 ?ermana meva, no veus venir ning2/ ' la germana contestava% ! +o veig m*s que el sol que brilla i l'herba que creix. 6entrestant 4arba 4lava, amb un enorme ganivet a la mà, cridava amb totes les seves orces a la seva dona% ! 4aixa aviat o pu#ar* cap allà5. ! $spereu un moment m*s, siusplau, responia la d,na9 i a continuaci, exclamava en veu baixa% Anna, germana meva, no veus venir a ning2/ ' la germana Anna responia% ! +o veig m*s que els sol que brilla i l'herba que creix. ! 4aixa #a5 cridava 4arba 4lava, o pu#ar* #o5. ! &inc en un moment, responia la seva d,na9 i despr*s suplicava% Anna, germana meva, no veus venir a ning2/ ! &eig, va respondre Anna, una gran polseguera que ve d'aquest costat.

! ),n els meus germans/ ! Ai no germaneta5 *s un ramat d'ovelles. ! +o penses baixar/ cridava 4arba 4lava. ! $n un moment m*s, va respondre la seva d,na9 i ràpidament preguntava% Anna, germana meva, no veus venir a ning2/ &eig, va respondre ella, a dos genets que v*nen cap aquí, però estan lluny encara ... Alabat sia d*u5 va exclamar un instant despr*s, s,n els meus germans9 els estic ent senyals tant com pugui per que s'a anyin. 4arba 4lava es va posar a cridar tan ort que tota la casa tremolava. -a pobre dona va baixar i es va llançar als seus peus, plorant embogida. ! @s in2til, va dir 4arba 4lava, s'ha de morir. 0espr*s la va aga ar del cabell amb una mà, i aixecant l'altre amb el ganivet es va disposar a tallar!li el cap. -a d,na in eliç, girant!se cap a ell i mirant!lo amb ulls caiguts, li va demanar que li concedís un moment. ! +o, no, va dir ell ... i alçant el seu braç ... $n aquell mateix moment van colpe#ar tan cap a 4arba 4lava. Aquest va recon3ixer ràpidament als germans de la seva d,na9 un era drac de l'ex3rcit i l'altre mosqueter, de tal orma que va c,rrer a amagar!se9 però els dos germans el van perseguir de tant ala vora que el van atrapar abans que pugues ugir. $l van travessar amb les seves espases i el deixarem mort. -a pobre dona estava gaireb* tan morta com el seu marit, i ni tenia orces per aixecar!se i abraçar als seus germans. &a succeir que 4arba 4lava no tenia heures, de tal orma que la seva dona va passar a ser propietària de tots els seus bens. &a er servir part de la seva ortuna per casar la seva germana Anna amb un #ove gentil que l'estimava des de eia molt de temps9 una altra part per comprar els càrrecs de 1apità als seus dos germans9 i la resta a casar!se ella mateixa amb un home molt correcte i que li va er oblidar els mals moments passats amb 4arba 4lava. ort la porta que 4arba 4lava va aturar!se

bruscament9 al obrir!se la porta van entrar els dos genets que, espasa en mà, van c,rrer directes

LA CAMPANETA 7aveu de saber, estimats nens, que la 1ampaneta, aquesta graciosa planta que, en venir el bon temps s'enrama arreu, arreu per #ardins, murs i balconades, escampant la u ana de ses ulles verdes i de ses lors d'alegres colorits, era en altre temps una planteta humil que, arran de terra,

estenia ses ulletes primes i punxegudes entre les que de tant en tant treia el caparr, una campaneta pàlAlida. <ot i la seva simplicitat, la campaneta aquella, era amiga d'ocellets, abelles i borinots, amb els quals tot sovint tenia llargues converses i als qui contava rondalles i contes. $specialment tenia gran a ecte a una bonica cadernera que havia et el niu entre les branques d'un arbre no gaire llunyà al lloc on havia nascut la campaneta. Aquesta se sentia tota amo;nada perqu3 de dies no havia vist la seva amiga, ni sentit el seu cant, quan de sobte, l'ocellet vingu* a posar!se prop d'ella, amb un aire tot a ligit. ! (u3 et passa, amiga 1adernera/ ! li preguntà la planteta. ! Ai5 )i ho sabessis, 1ampaneta amiga5 ! respongu* l'ocell B :n dels meus illets, aquell tan eixerit que començava a re ilar tan alegrement, s'ha trencat un ala, i no pot moure's del niu ins que estigui guarit. 1ada dia em demana que li parli de tu, que li contaves tantes coses boniques. Prou treu el caparCCo per la vora del niu, per si pot veure't, però, pobriss,5 +o ho pot aconseguir ... $stà trist i enyorat, d'ençà que no veu si no el rev*s de les ulles ... ! Alabat sia 0*u5 ! exclamà la bona 1ampaneta! )í que em sap greu, ço que passa al teu illet, i #a mirar* si puc remeiar la seva pena. ' heus ací que la petita planta començà a estirar!se, estirar!se, arrapant!se a la terra, de cara al cel, amb tanta bona voluntat i aital desig de complaure el petit solitari, que el +en "es2s, beneint!la des del irmament, li donà orça i al3 per arribar ins a la soca de l'arbre on niava la 1adernera. :n cop allí, començà a voltar el tronc, per tal d'arribar al niu. ' heus ací que quan ou dalt de tot, i vei* sortir del niu el gentil caparr, de l'ocellic malalt, qui es posà a cantar d'alegria, la 1ampaneta s'adonà que les seves ulles havien pres la orma d'un cor, i que ses loretes pàlAlides eren devingudes unes bellíssimes campànules de ines sedes blaves i roses, lilAles i morades... ' així ou premiada la bondat, la paci3ncia i la insist3ncia de la 1ampaneta humil.

EL CAMPEROL I EL DIABLE 7i havia una vegada un camperol astut i murri, les arg2cies del qual donarien molt a explicar9 però sens dubte, la història m*s bonica *s aquella d'una vegada que va aconseguir prendre el p3l al mateix diable5 :na vegada, al vespre, i quan #a havia acabat de llaurar un camp, es disposava a tornar cap a casa, el camperol va observar en mig del seu terreny una pila de carb, cremant i, tot boca! badat, va veure que sobre les brases estava assegut un petit dimoniet negre.

! )embla que estiguis sobre un tresor ! li va dir el pag3s. ! ' així *s ! va respondre el diable9 sobre un tresor que cont* m*s or i plata del que has vist mai en tota la teva vida5 ! 0oncs el tresor es troba en el meu camp, i per tant, em pertany! va dir el camperol. ! )erà teu ! va respondre el diable ! si durant dos anys em dones la meitat del que produeixi el terreny. 0iners tinc de sobres, però anhelo els ruits de la terra. $l camperol estava d'acord amb la proposta ! Però, per que no hi hagi discussions sobre el repartiment ! va declarar ! estipulem que a tu et pertanyerà tot el que creixi per sobre de la terra i a mi tot el que creixi per sota. Aquest tracte va agradar al diable, Però el camperol murri va sembrar remolatxes. (uan va venir el moment de la collita, va apar3ixer el diable amb la intenci, de recollir la seva part, però no va trobar altra cosa que lors grogues marcides, metre el camperol, tot content, desenterrava les remolatxes. ! Per una vegada has tingut avantatge5 ! li va dir el diable ! però a la segDent el que hem convingut no valdrà% A tu et correspondrà el que creixi per sobre el terra, i a mi el que creixi per sota. ! 'gualment em va b*, va respondre el camperol. ' quan va arribar l'3poca de la sembra, #a no va plantar remolatxes, si no blat. Al madurar els grans, va anar al camp i els va segar les tiges carregades molt arran de terra. (uan va arribar el diable, no va trobar m*s que els rostolls i, ple de 2ria, es va llançar per un precipici. ! Així *s com un s'ha de burlar de les guineus ! va dir el camperol, i va començar a recollir el seu tresor.

LA CIUTAT DE LES MIL TORRES 7i havia una vegada un vell pescador que tenia una cabana al costat de la plat#a, tenia una barca que s'anomenava E<empestaE i una illa que s'anomenava 1eliana. 1eliana anava sempre amb el seu pare per a a#udar!lo en els treballs de la pesca. :na tarda, 1eliana i el seu pare estaven pescant. 0e sobte, les aigDes van començar a agitar!se i, del ons del mar en va sorgir un porc senglar, blanc com la bromera de les onades. $l Porc senglar blanc els va dir% ! E.a moltíssims anys, la meva ciutat va ser encantada... ', des de llavors, està submergida en el ons del mar. 1eliana, hem sabut que tu pots trencar aquest encanteri.E

! E(u3 he de er/E! va preguntar la nena. $l Porc senglar 4lanc li va contestar% ! E7as de passar tres proves% la primera consisteix en acompanyar!me al ons del mar9 la segona, no dir ni una sola paraula durant tres dies9 i la tercera, no acariciar a cap dels animals que vegis en la ciutat.E ! E0'acordE !va exclamar 1eliana. -a nena va dir ad*u al seu pare, va muntar sobre el Porc senglar 4lanc i, poc despr*s, es van en onsar en el mar. Al cap d'una estona, el Porc senglar li va dir% ! EPren aquest gerro d'or i omple'l d'aigua. )i aconsegueixes passar les proves, hauràs de tirar unes gotes d'aquesta aigua sobre cada animal que vegis.E 1eliana va dir que sí amb el cap, va omplir el gerro i el va pen#ar al coll del Porc senglar. $l viatge pel ons del mar va ser llarg i bell% rode#ats per bandades de peixos serra, els peixos martell i els peixos destral. 1eliana volia preguntar moltes coses9 però recordava que no podia parlar i, amb gestos, mostrava la seva admiraci,. A la llunyania es distingia #a la 1iutat )ubmergida. 6il torres de di erents ormes i grandàries es retallaven en aquell cel d'aigDes verdes. 1eliana li va posar per nom E-a 1iutat de les 6il <orresE. 1om era de nit, els carrers de la ciutat estaven deserts. $n les voreres hi havia lluernes per a ilAluminar el camí. $l Porc senglar blanc va deixar a 1eliana en una de les cases i es va acomiadar d'ella. -a noieta va entrar en una habitaci, tota moblada amb caragols de mar marins. Al cap de poca estona, dues gossetes blanques li van portar el sopar i tot el que necessitava per a passar la nit. -a noieta va recordar la seva promesa i els va donar les gràcies amb un gest. -'endemà, 1eliana va sortir a passe#ar. Pels carrers nom*s es veien animals silenciosos i capcots. Alguns anaven plorant mentre grosses llagrimotes queien dels seus ulls. 1eliana volia c,rrer a consolar!los9 però va pensar que els a#udaria m*s si complia la seva promesa. -i va costar molta eina9 però durant tres dies no va parlar ni va acariciar a ning2. 1eliana va esperar impacient a qu3 clareg*s el quart dia. -lavors, es va alçar i va prendre la gerra d'or. (uan les dues gossetes van portar el seu esmorFar, els va tirar unes gotes d'aigua9 immediatament es van convertir en els belles #oves. )ense dir ni una paraula, la noieta va sortir al carrer i va anar tirant aigua sobre tots els animals que trobava. ' tots s'anaven convertint en homes i dones, en nois i noies, segons el que eren abans de l'encantament. A la i, la 1iutat de les 6il <orres es va elevar sobre les aigDes. 1eliana cridava, reia, donava voltaretes per terra... <enia tantes ganes de parlar5 -a ciutat era tan bella, la gent era allà tan eliç que ... 1eliana i el seu pare es van quedar a viure a la 1iutat de les mil <orres.

EN PATUFET &eGt aquí que una vegada era un pare i una mare,que tenien un illet tan petit, tan petitet,que li deien en Patu et. :n dia la seva mare,mentre eia coure lGolla,va dir% HAi, illa,quina guitFa em a sortir a comprar9el dinar #a bull al oc i no trobo el sa rà enlloc. $n Patu et que tot ho remenava i que pertot arreu es icava,de seguida va contestar% I6are,si un I"a I+o I$h5 hi i anir* no. $h5 cantant, $ls $h5 i així,si "o no vull hem veuen,b* 7i anar aniràs a prou que em siguis buscar menuts creuen. quan no hi ha sa rà,#o us en puc anar a buscar.H cigr,/H sentiranH gran.H sa rà5H I8n vols anar, on vols anar5 +o veus que ets massa petitò i la gent et pot trepit#ar pel carrer com

' com que es va posar a plorar i picar de peus, per er!lo callar, la seva mare li va dir% I4* #a nGhi ha prou, Patu et9 aquí tens un dineret i v*s de seguida a la botiga dGen "osepet.H ' carrer amunt sGencamina aquell marrec tan tossut, amb esclops i barretina i unes calces de vellut. IPatim, patam, patum, homes i dones del cap dret, patim, patam, patum, no trepitgeu en Patu et. 1ontent i cantant, en Patu et va arribar a la botiga dGen "osepet, la m*s bonica dGaquell indret. I5$p, ' I5$p, el ep5H ep5H I(ui tot I(ui hi ha era hi /H mirar I:n per ha/ dineret ací i (u3 de per sa rà. allà. voleu/H botiguer

I(ue no em veieu/ "a estic tip de cridar. &e#am si em despatxeu un dineret de sa ràH ' el botiguer torna a mirar i busca que busca a terra dintre de la botiga, ins que tot dGun cop veu un dineret que es belluga. Aleshores sGa#up i lGarreplega,posant en el mateix lloc una paperineta de sa rà. <an aviat com en Patu et t* el sa rà damunt seu,lGaga a ben ort, seGn surt al carrer i deixa badoc el pobre adroguer. IPatim,patam,patum,homes i dones del cap dret,patim,patam,patum,no trepitgeu en Patu etH ' de por la gent sGamagava en no veure qui cantava,mentre carrer avall passava una paperina sola,sola,sola,com Aleshores I6are,em I$h5 <ant IPer i $h5 tant no voleu $h5 ho va sentir!te IAixò si que no, tot deixar "o demanar, brama, anar vull que, te el si an*s co oi ara a anar perqu3 cistell portar a call*s,la i sobre va el dinar el mare hi li pots al una bola. demanar% pare/H dinar5H digu*% anarH ' quan en Patu et va arribar amb una paperina de sa rà,la seva mare no seGn sabia avenir.

ill meu% el cistell pesa massa i pels camins encara hi ha neu.H portar seva #a

' en Patu et,que tenia molta orça,va aga ar el cistell del dinar i, com si res, seGl va carregar a coll. Pel camí, cantava així% IPatim, patam, patum, homes i dones del cap dret, patim, patam, patum, no esverats en veure trepitgeu un cistell tot sol en caminant com un Patu et.H cargol. $n sortir del poble, la gent, esglaiada, tancava portes i inestres,i, pels camins,els pagesos ugien A mig camí, en Patu et es va aturar i es va seure a la vora dGun hort per reposar una estona, però heus aquí que tot dGun cop , comença a ploure molt ort. Per no mullar!se va anar tot sol a amagar!se sota una col. Aleshores va venir un bou mig perdut i dGun mos es men#à la col, molt

golut, i en Patu et, de propina, amb esclops i barretina i les calces de vellut. 1ap el tard, el pare i la mare buscaven el ill per tot arreu, ins que trobaren el cistell tot sol a la vora IPatu et, ' I),c 1om IPatu et, ' I)oc Ai, a menuts, la que a que en la no on en panxa va del passar bou, quan dGun hort. on Patu et, panxa el del sentien, ets/ que van Aleshores ets/ de bou, els que van Patu et, lluny, no seus Patu et, Patu et ni saber hi on neva era el hi pares els neva anaven on ni començar on ni a cridar% ets/H contestava% plouH cridant% ets/ contestava% plou.H Patu et5

)abeu qu3 van er els seus pares/ 0oncs van començar a donar orça men#ar, orça men#ar al bou, i el bou es va anar in lant, in lant, in lant... <ant i tant es va atipar,que, al capdavall, el bou va ' aquest conte sGha acabat. i a% Pam5 ' com un llampec va sortir en Patu et, molt content i espavilat, com si res no hagu*s passat.

L’ESPERIT DE L’ARBRE 7i havia una vegada, una noia la mare de la qual havia mort i tenia una madrastra que era molt cruel amb ella. :n dia en que la noia estava plorant al costat de la tomba de la seva mare, va veure que de terra sortia un brot que havia crescut ins a er!se un arbret i aviat un gran arbre. $l vent, que movia les seves ulles, li va xiuxiue#ar a la noia i li va dir que la seva mare era aprop i que ella havia de men#ar els ruits de l'arbre. -a noia així ho va er i va comprovar que els ruits eren gustosos i la eien sentir molt millor. A partir d'aleshores, tots els dies anava a la tomba de sa mare i men#ava dels ruits de l'arbre que havia crescut sobre ella. Però un dia, la seva madrastra la va veure i li va demanar al seu marit que tal*s l'arbre. $l marit el va talar i la noia va plorar durant molt de temps al costat del seu tronc mutilat, ins que un dia, va sentir un sorollet i va veure alguna cosa que creixia de la tomba. &a cr*ixer i cr*ixer ins a convertir!se en una bonica carabassa. <enia un gran orat del que queien gotes de suc. -a noia va beure'n unes gotes i les va trobar molt bones, però de nou la seva madrastra se'n va assabentar aviat i, una nit osca, va tallar la carbassa i la va llençar ben lluny. -'endemà, la noia va veure que la carbassa no hi era i va plorar i plorar ins que de sobte, va sentir el rumor d'un rierol que li deia Ebeu!me, beu!meE. $lla va beure i va comprovar que era molt re rescant. Però un dia, la madrastra ho va veure i va demanar al marit que cobrís el rierol amb terra. (uan la noia va tornar a la tomba, va veure que no estava el rierol i ella va plorar i plorar. Portava molt de temps plorant, quan un home #ove va sortir del bosc. &a veure l'arbre mort i va pensar que era #ustament el que necessitava per a abricar un nou arc i letxes, #a que era caçador. &a parlar amb la noia, que li va dir que l'arbre havia crescut sobre la tomba de la seva

mare. -a noia li va agradar molt al caçador i despr*s de parlar amb ella , va anar on era el seu pare per demanar!li permís per casar!se amb ella. $l pare va consentir però amb la condici, que el caçador mat*s una dotFena de b2 als per a la esta de la boda. $l caçador mai havia matat m*s d'un b2 al d'un sol cop, però aquesta vegada, aga ant el seu nou arc i les seves noves letxes, es va dirigir al bosc, i aviat va veure un grup de b2 als que descansaven a l'ombra. &a posar una de les seves noves letxes a l'arc, va disparar i un b2 al va caure mort. ' despr*s un segon, un tercer i així ins a dotFe. $l caçador va tornar a dir!li al pare que envi*s homes a dur la carn al poblat. $s va er una gran esta quan el caçador es va casar amb la noia que havia perdut la seva mare.

EL GALL DE LES BOTES GROGUES 7i havia una vegada un vell que tenia un gall. $l vell era tan pobre que no guanyava prou per a men#ar ell i el galll. Per això, el gall se'n va anar a c,rrer m,n. $l gall anava cantant% E7e de buscar ortuna per a treure al meu amo de la mis3ria...E. 0e sobte, va veure una bossa tirada al mig del camí. $l gall es va posar molt content quan va veure que en la bossa hi havia dues monedes d'or. &a aga ar la bossa al bec i va decidir tornar a casa del seu amo. Pel camí, es va creuar amb el carruatge de l'home m*s ric de la regi,. -lavors, el ricàs va cridar% E1otxer, porta'm la bossa que porta aquell gall en el bec .E $l ricàs va guardar en la seva butxaca les dues monedes d'or va seguir el seu camí. $l gall, darrere del carruatge, cridava una vegada i una altra% E(uiquiriqui, quiquiriqui, torna'm els meus diners...E. -lavors, el ricàs, molt en adat, va cridar% E1otxer, atura't al costat d'aquell pou i llença a dins a aquest gall cabut. E. (uan el gall va caure al pou va començar a engolir aigua. $ngolint i engolint, es va beure tota l'aigua del pou9 va sortir a ora i va c,rrer darrere del carruatge cridant% ! E(uiquiriqui, quiquiriqui5 , torna'm els meus diners...E. ! E6ale;t gall, #a et donar* el teu merescutE, va protestar el ricàs. (uan van arribar a casa seva, va dir a la cuinera% E.ica aquest gall dins del orn.E (uan el gall es va trobar entre les lames , va tirar tota l'aigua del pou. $l orn es va apagar, la cuina es va inundar i l'aigua va desbordar tota la casa. $l gall va sortir del orn i va començar a picote#ar en la inestra del ricàs% E(uiquiriqui, quiquiriquio, torna'm els meus diners...E.

E<ireu a aquest gall a l'estableE, va cridar el ricàs. -lavors, els criats van tirar el gall al mig del ramat de bous i vaques, perqu3 l' aixa essen .Però el gall va començar a engolir un per un tots els bous i totes les vaques. (uan va acabar amb tots els ramats, el gall era gran com una muntanya. )e'n va anar a la inestra del ricàs i va cridar% E(uiquiriqui, quiquiriqui, torna'm els meus diners...E. $l ricàs va emp3nyer el gall al soterrani on guardava totes les seves riqueses. EA veure si t'entravesses amb una monedaE, pensava el ricàs. Però el gall va engolir totes aquelles riqueses. ' no es va entravessar9 perqu3 va tornar a cridar% E(uiquiriqui, quiquiriqueri , torna'm els meus diners...E. $l ricàs, desesperat, li va tirar les dues monedes i va dir% E+o vull tornar a veure't per aquí.E (uan va aconseguir recuperar els seus diners, el gall cabut es va encaminar a casa del seu amo. $n veure aquell gall tan enorme i tan ort, totes les aus del corral del ricàs van començar a caminar i a volar darrere d'ell. ' quan va arribar a casa del seu amo li va dir% E$st*n un llençol gran en el terra.E $l gall va sacse#ar amb orça les ales i van començar a caure monedes i #oies i pedres precioses9 despr*s vaques, vedelles i bous. .. $l vell estava molt content i no sabia que er amb tantes riqueses. Abraçava al seu gall i li donava les gràcies per tot el que havia portat. 0es d'aquell dia, el gall i el vell van tindre una vida olgada. &an construir una casa gran amb un #ardí molt bell i enormes corrals. $l vell li va comprar al seu gall unes botes grogues i un collar d'or i tots els dies sortia de passeig amb ell. $l gall anava pels carrers del poble molt estirat amb el seu collar d'or i les seves botes grogues EL GAT AMB BOTES :n moliner va deixar com 2nica her3ncia als seus tres ills el seu molí, un ase i el seu gat. $l repartiment va ser ben senFill% no es va necessitar cridar ni a l'advocat ni al notari, #a que haurien consumit tot el pobre patrimoni. $l m*s gran va rebre el molí, el segon es va quedar amb l'ase i el menor li va tocar nom*s el gat. Aquest es lamentava de la seva mísera her3ncia% ! ?ermans ! deia !, podreu guanyar!vos la b* vida treballant #unts, però respecte a mí, despr*s de men#ar!me el meu gat i de er!me un maniguet amb la seva pell, morir* de gana. $l gat, que escoltava aquestes paraules, però es eia el desent*s, li va dir en to seri,s i pausat% ! +o heu d'entristir!vos, senyor meu, no heu m*s de proporcionar!me una bossa i un parell de botes per caminar entre els matolls, i veureu que la vostra her3ncia no *s tant pobre com penseu. <ot i que l'amo del gat no tenia gaire ilAlusions sobre això, l'havia vist donant tantes mostres d'agilitat per a caçar rates i ratolins, com ara pen#ar!se dels peus o amagar!se a la arina per er! se el mort, que no va desesperar al veure's auxiliat per ell en la seva mis3ria.

(uan el gat va tenir el que va demanar, es va calçar les botes i icant!se la bossa al coll, va sub#ectar els cordills d'aquesta amb les dues potes davanteres, i es va dirigir a un camp on hi havia molts conills. &a posar seg, i herbes en el seu sac i tombant!se a terra com si os mort, va esperar a que algun conillet, poc coneixedor encara de les ast2cies d'aquest m,n, vingu*s a icar el seu morro a la bossa per men#ar el que hi havia dins. $ncara no s'havia tombat del tot, quan es va veure satis et. :n conillet babau es va icar al sac i el mestre gat, tirant dels cordills, el va tancar i el va matar sense misericordia. 6olt content amb la seva presa, va anar a veure el Jei i va demanar parlar amb ell. $l van er pu#ar a l'habitaci, de )a 6a#estat on, a l'entrar, va er!li una gran rever3ncia i li va dir% ! &et aquí, ma#estat, un conill de camp que el senyor marqu3s de 1arabàs =era el nom que havia inventat pel seu amo> m'ha encarregat obsequiar!vos de part seva. ! 0igue!li al teu amo, va respondre el Jei, que li donc les gràcies i que m'agrada molt. $n una altra ocasi,, es va amagar en un camp de blat, deixant sempre el seu sac obert, i quan hi entraren dues perdius, va estirar dels cordills i va caçar les dues. &a anar al moment a o erir!les al Jei, tal com havia et amb el conill de camp. $l Jei va rebre tamb* complagut les dues perdius, i va ordenar que li donguessin de beure. $l gat va continuar així durant dos o tres mesos, portant!li de tant en quant al Jei productes de caça del seu amo. :n dia va saber que el rei aniria a passe#ar per les vores del riu amb la seva illa, la m*s bonica princesa del m,n, i li va dir al seu amo% ! )i voleu el meu consell, la vostra ortuna està eta% +o teniu m*s que banyar!vos al riu, en el lloc que us mostrar*, i seguidament #o ar* la resta. $l marqu3s de 1arabàs va er el que el seu gat li va aconsellar, sense saber ben b* de qu3 serviria. 6entre s'estava banyant, el Jei va passar per allà, i el gat es va posar a cridar amb totes les seves orces% ! )ocors5 )ocors5 $l senyor marqu3s de 1arabàs s'està o egant5 Al sentir el crit, el Jei va treure el cap per la porta del carruatge i reconeixent el gat que tantes vegades li havia portat caça, va ordenar als seus guardies que ràpidament acudissin a socòrrer al marqu3s de 1arabàs. $n tant que treien del riu al pobre marqu3s, el seu gat s'apropà al seu carruatge i li va dir al Jei que mentre el seu amo s'estava banyant, uns lladres s'havien endut les seves robes tot i haver cridat Eal lladre5E amb totes les seves orçes. $n veritat, el gat les havia amagat sota una enorme pedra. $l Jei va ordenar d'immediat als encarregats del seu guardarroba que anessin en busca de les seves m*s belles vestidures per al senyor marqu3s de 1arabàs.$l Jei li va prestar mils d'atencions, i com que el bonic vestit que li acabaven de donar realçava la seva igura, #a que era

ornit i ben ormat, la illa del Jei el va trovar molt al seu gust9 va se rsu icient que el marqu3s de 1arabàs li dirigís dues o tres mirades sumament respectuoses i una mica tendres, i ella en va quedar bo#ament enamorada. $l Jei va demanar que pu#*s al seu carruatge i l'acomany3s durant el passeig. $l gat, encantat al veure que el seu pro#ecte començava a resultar, es va avançar i trobant uns gran#ers que segaven un prat, els va dir% ! 4ons segadors, si no dieu al Jei que el prat que esteu segant *s del marqu*s de 1arabàs, us ar* xixina. Per descomptat que el Jei va preguntar als segadors de qui era aquell prat que estaven segant. ! @s del senyor marqu3s de 1arabàs, van dir a una sola veu, #a que les amenaçes del gat els havia espantat. !<eniu aquí una magni ica possessi,, va dir el Jei al marqu3s de 1arabàs. ! 6ireu, 6a#estat, *s una terra que no deixa de produ;r amb abundància cada any. $l mestre gat, que anava sempre davant, va trobar uns camperols que recolAlectaven i els va dir% ! 4ona gent que esteu recolAlectant, si no dieu que tots aquests camps pertanyen al marqu3s de 1arabàs, us ar* xixina. $l Jei, que va passar moments despr*s, va saber a qui pertanyíen els camps que veia. !),n del senyor marqu3s de 1arabàs, van contestar els camperols, i el Jei novament es va alegrar amb el marqu3s. $l gat, que anava davant del carruatge, deia sempre el mateix a tots quants trobava, i el Jei estava molt admirat amb les riqueses del senyor marqu3s de 1arabàs. $l mestre gat va arribar inalment a un bonic castell, l'amo del qual era un ogre, el m*s Jic que mai s'hagu*s vist, doncs totes les terres per on havien passat depenien d'aquest castell. $l gat va tenir la precauci, d'in ormar!se sobre de qui era aquest ogre i del que sabia er, va demanar parlar amb ell, dient que no havia volgut passar tant alavora del seu castell sense tenir l'honor de er!li la rever3ncia. -'ogre el va rebre de la orma m*s cort3s que pot er un ogre i el va invitar a descansar. ! 6'han assegurat, va dir el gat, que vos teniu el do de convertir!vos en qualsevol classe d'animal, que podrieu, per exemple, tran ormar!vos en lle, o en ele ant. ! @s cert, va respondre l'ogre bruscament, i per demostrar!vos!ho, veureu com em converteixo en lle,.

$l gat es va espantar tant al veure un lle, davant seu que en un suspir va pu#ar a les canaletes, no sense risc a causa de les botes que de res servien per caminar per les teules. :na estona despr*s, veient que l'ogre havia recuperat la seva orma primitiva, el gat va baixar i va con essar que havia tingut molt por. !A m3s m'han assegurat, va dir el gat, però no puc creure!ho, que vos tamb* teniu el poder d'adquirir la orma del m*s petit animalet, per exemple, que podeu convertir!vos en un ratolí, en una rata9 us con esso que aix, em sembla impossible. ! impossible/ ! va respondre l'ogre ! i al mateix moment que va dir aix, es va trans ormar en una rata que es va posar a còrrer pel pis. Amb prou eines la va veure,el gat es va llançar sobre ella i se la va men#ar. 6entrestant, el Jei que al passar va veure el bonic castell de l'ogre, va voler entrar. $l gat, al sentir el soroll del carruatge que atravessava el pont llevadís va c,rrer davant i li va dir al rei% ! &ostra 6a#estat sigui benvinguda al castell del senyor marqu3s de 1arabàs. ! 1om , senyor marqu3s, va exclamar el Jei, aquest castell tamb* us pertany5 +o hi ha res m*s bonic que aquest pati, i tots aquests edi icis que el rode#en, ve#em l'interior, per avor. $l marqu3s va o erir la mà a la #ove princesa i, seguint el Jei que anava primer, van entrar en una gran sala on van trobar un magní ic dinar que l'ogre havia et reparar pels seus amics que vindrien a veure'l aquell mateix dia, els quals no havíen gosat entrar , sabent que el Jei estava allà. $l Jei, encantat amb les bones qualitats del senyor marqu3s de 1arabàs, al igual que la seva illa, que #a estava bo#ament enamorada, veient els valiosos bens que posseia, li va dir, despr*s d'haver begut cinc o sis copes% ! +om*s dependrà de vos, senyor marqu3s, que sigueu el meu gendre. $l marqu3s, ent grans rever3ncies, va acceptar l'honor que li eu el Jei9 i aquell mateix dia es va casar amb la princesa. $l gat es va convertir en gran senyor i #a no va còrrer m*s darrera les rates si no per divertir!se.

LA LLEBRE I LA TORTUGA :n dia una llebre es burlava de la lentitud al caminar d'una tortuga. -a tortuga, rient!se'n, li va replicar ! Pot ser que siguis m*s ràpida, però #o et guanyaria en una competici,.

' la llebre, totalment convençuda de que all, era impossible, va acceptar el repte, i van proposar a la guineu que propos3s el camí i la meta. A l'arribar el dia de la cursa, van començar les dues alhora. -a tortuga no va deixar mai de caminar a pas lent però constant, avançava tranquila cap a la meta. $n canvi, la llebre, que va sortir molt ràpida, al veure com n'era d'enrere la tortuga, va aturar!se a descansar pel camí,i es va quedar adormida. (uan va despertar, no va saber veure on era la tortuga per darrera seu i, espantada, va veure com la tortuga estava apunt d'arribar a la meta. &a còrrer i còrrer tant com va poder, però no va poder er res per avançar la tortuga, i així ou com la tortuga es proclamà vencedora.

LA MORT ENGANYADA &et aquí que una vegada hi havia un pobre que despr*s d'estar demanant caritat tot el dia nom*s havia recollit un xavo. Al vespre se li va presentar +ostre )enyor vestit de captaire i li va dir que si li volia er caritat. $l pobre se'n va compadir i li va donar l'2nic xavo que tenia. +ostre )enyor, agra;t, li va dir% !"o et aig metge. <u curaràs la gent sense entendre de remeis. (uan vagis a visitar un malalt, si no veus la 6ort, *s que no s'ha de morir, i #a li pots receptar el que vulguis, que es posarà b*. $n canvi, si s'ha de morir veuràs la 6ort al capçal del llit amb la mà estesa, ensenyant!te tants dits com dies trigarà el malalt a morir. $l pobre es va posar a er de metge i va aga ar una gran ama. )empre endevinava si els malalts es curarien o no, sense equivocar!se mai, i, quan no s'havien de curar, endevinava els dies que encara viurien. -a seva ama va er que ins i tot el rei el crid*s alguna vegada i tenia tants diners que no podia ni comptar!los. Al cap de molts anys va arribar la seva hora i la mort el va anar a buscar. -lavors, ell li va dir% !$scolta, et voldria demanar un avor. !(uin/ va preguntar la 6ort. 0e et, s'havien trobat tantes i tantes vegades al capçal del llit dels malalts que anaven a morir, que s'havien et bons amics. !(ue t'esperis vuit dies m*s a emportar!te'm. 7e tingut tanta eina, he hagut de veure tants malalts, que no he pogut gastar!me els diners que he et despr*s de viure en la mis3ria molts anys. +om*s et demano vuit dies, una setmana m*s, per tastar tota mena de plaers i er disbauxes. -a 6ort va trobar raonable la seva demanda i hi va accedir.

Però el pobre, en lloc de donar!se a la bona vida com li havia dit a la 6ort, es va er er pels millors usters que va trobar una habitaci, tota de usta, completament herm3tica, i s'hi va tancar amb l'esperança que la 6ort no hi pogu*s entrar i d'aquesta manera burlar!la. Però un dels usters, en un descuit, va deixar una petita escletxa sense tapar i per allí va passar la 6ort. ! $t volies escapar de mi, oi, trapella/ ! li va dir la 6ort una mica o esa. ! )í, la veirtat ! va con essar ell, pesar,s ! Però #a he vist que *s impossible9 per això et suplico que em donis tres dies, nom*s tres dies, per poder gaudir de la bona vida. <'asseguro que aquesta vegada no els esmerçar* en tasques in2tils. .es!ho per la nostra vella amistat. ' la 6ort, que malgrat la seva mala cara, en el ons *s una boni àcia, va accedir a donar!li tres dies m*s de vida. 0urant aquests tres dies el pobre va estar pensant com se'n podia sortir del tràngol i, inalment, li va semblar que havia trobat una manera. (uan passat el termini, la 6ort se li va presentar, li va dir% ! 7e sentit a dir i, ins i tot #o mateix ho vaig poder comprovar l'altre dia, que tens la acultat d'aprimar!te i eixamplar!te per poder passar per les esquerdes, els orats dels panys i per sota de les portes, i m'agradair veure com ho as. $t veuries capaç de posar!te dins d'aquesta carbassa de vi que hi ha damunt la taula/ ! +o hi ha cap problema ! va dir la 6ort, que a m*s de boni àcia *s una mica curta i no va adonar!se de que allò era un parany. ' en un instant es va aprimar, aprimar, ins a er!se gaireb* com un il de cot,, i va entrar a dins de la carbasseta. Aleshores el pobre es vatreure un tap de suro de la butxaca i la va tapar ben tapada. ! 7o sento, amiga 6ort, però no tenia gens de ganes d'acompanyar!te cap als teus dominis. $l pobre va amagar la carbasseta en un rac, perdut de les gol es i es va dediar a viure com no ho havia et ins llavors. ' van passar molt i molts anys que ning2 no es moria. 7i havia pestes, guerres, ams i terratr3mols i totes les desgràcies que us vulgueu imaginar, però la gent no es moria. )'aprimaven, s'esllanguien, es convertien en veritables calaberes o s'omplien de na res, però no es morien. +ing2 se sabia avenir del que passava i tots els savis envellien intentat trobar!hi una explicaci,. $nvellien, però no es morien. :n dia uns quants nois van pu#ar a les olges de casa del pobre i van trobar aquella carbasseta on hi havia tancada la 6ort. Pensant que era una pilota del temps antic, van començar a passar! se!la de l'un a l'altre, ent gresca. -a 6ort anava d'un cant, a l'altra i va acabar mare#ant!se com una sopa. E)i alguna vegada arribo a sortir d'aquí dins #a me les pagareu totes plegadesE. -a pilota de les mans va passar als peus i puntada per aquí, puntada per allà, va anar a estavellar!se

contra la paret. -a carbasseta, resseca pels anys, es va esberlar i la 6ort va sortir d'allí dins eta una veritable 2ria. 0'un cop de dalla va segar el cap a totes les criatures i es va llençar escales avall per anar a trobar el que tan astutament l'havia enganyada. (uan el pobre la va veure, va saber que #a no tenia res a er i es va resignar a morir. ' des d'aleshores que tothom es torna a morir quan li arriba l'hora.

ELS MÚSICS DE BREMEN &et aquí que una vegada hi havia un pobre que despr*s d'estar demanant caritat tot el dia nom*s havia recollit un xavo. Al vespre se li va presentar +ostre )enyor vestit de captaire i li va dir que si li volia er caritat. $l pobre se'n va compadir i li va donar l'2nic xavo que tenia. +ostre )enyor, agra;t, li va dir% !"o et aig metge. <u curaràs la gent sense entendre de remeis. (uan vagis a visitar un malalt, si no veus la 6ort, *s que no s'ha de morir, i #a li pots receptar el que vulguis, que es posarà b*. $n canvi, si s'ha de morir veuràs la 6ort al capçal del llit amb la mà estesa, ensenyant!te tants dits com dies trigarà el malalt a morir. $l pobre es va posar a er de metge i va aga ar una gran ama. )empre endevinava si els malalts es curarien o no, sense equivocar!se mai, i, quan no s'havien de curar, endevinava els dies que encara viurien. -a seva ama va er que ins i tot el rei el crid*s alguna vegada i tenia tants diners que no podia ni comptar!los. Al cap de molts anys va arribar la seva hora i la mort el va anar a buscar. -lavors, ell li va dir% !$scolta, et voldria demanar un avor. !(uin/ va preguntar la 6ort. 0e et, s'havien trobat tantes i tantes vegades al capçal del llit dels malalts que anaven a morir, que s'havien et bons amics. !(ue t'esperis vuit dies m*s a emportar!te'm. 7e tingut tanta eina, he hagut de veure tants malalts, que no he pogut gastar!me els diners que he et despr*s de viure en la mis3ria molts anys. +om*s et demano vuit dies, una setmana m*s, per tastar tota mena de plaers i er disbauxes. -a 6ort va trobar raonable la seva demanda i hi va accedir. Però el pobre, en lloc de donar!se a la bona vida com li havia dit a la 6ort, es va er er pels millors usters que va trobar una habitaci, tota de usta, completament herm3tica, i s'hi va tancar amb l'esperança que la 6ort no hi pogu*s entrar i d'aquesta manera burlar!la. Però un dels usters, en un descuit, va deixar una petita escletxa sense tapar i per allí va passar la 6ort.

! $t volies escapar de mi, oi, trapella/ ! li va dir la 6ort una mica o esa. ! )í, la veirtat ! va con essar ell, pesar,s ! Però #a he vist que *s impossible9 per això et suplico que em donis tres dies, nom*s tres dies, per poder gaudir de la bona vida. <'asseguro que aquesta vegada no els esmerçar* en tasques in2tils. .es!ho per la nostra vella amistat. ' la 6ort, que malgrat la seva mala cara, en el ons *s una boni àcia, va accedir a donar!li tres dies m*s de vida. 0urant aquests tres dies el pobre va estar pensant com se'n podia sortir del tràngol i, inalment, li va semblar que havia trobat una manera. (uan passat el termini, la 6ort se li va presentar, li va dir% ! 7e sentit a dir i, ins i tot #o mateix ho vaig poder comprovar l'altre dia, que tens la acultat d'aprimar!te i eixamplar!te per poder passar per les esquerdes, els orats dels panys i per sota de les portes, i m'agradair veure com ho as. $t veuries capaç de posar!te dins d'aquesta carbassa de vi que hi ha damunt la taula/ ! +o hi ha cap problema ! va dir la 6ort, que a m*s de boni àcia *s una mica curta i no va adonar!se de que allò era un parany. ' en un instant es va aprimar, aprimar, ins a er!se gaireb* com un il de cot,, i va entrar a dins de la carbasseta. Aleshores el pobre es vatreure un tap de suro de la butxaca i la va tapar ben tapada. ! 7o sento, amiga 6ort, però no tenia gens de ganes d'acompanyar!te cap als teus dominis. $l pobre va amagar la carbasseta en un rac, perdut de les gol es i es va dediar a viure com no ho havia et ins llavors. ' van passar molt i molts anys que ning2 no es moria. 7i havia pestes, guerres, ams i terratr3mols i totes les desgràcies que us vulgueu imaginar, però la gent no es moria. )'aprimaven, s'esllanguien, es convertien en veritables calaberes o s'omplien de na res, però no es morien. +ing2 se sabia avenir del que passava i tots els savis envellien intentat trobar!hi una explicaci,. $nvellien, però no es morien. :n dia uns quants nois van pu#ar a les olges de casa del pobre i van trobar aquella carbasseta on hi havia tancada la 6ort. Pensant que era una pilota del temps antic, van començar a passar! se!la de l'un a l'altre, ent gresca. -a 6ort anava d'un cant, a l'altra i va acabar mare#ant!se com una sopa. E)i alguna vegada arribo a sortir d'aquí dins #a me les pagareu totes plegadesE. -a pilota de les mans va passar als peus i puntada per aquí, puntada per allà, va anar a estavellar!se contra la paret. -a carbasseta, resseca pels anys, es va esberlar i la 6ort va sortir d'allí dins eta una veritable 2ria. 0'un cop de dalla va segar el cap a totes les criatures i es va llençar escales avall per anar a trobar el que tan astutament l'havia enganyada. (uan el pobre la va veure, va saber que #a no tenia res a er i es va resignar a morir. ' des d'aleshores que tothom es torna a morir quan li arriba l'hora.

EL NÚVOL :n un calor,s matí d'estiu, damunt la mar s'alçà un petit n2vol blanc, que va posar!se a lotar, lleuger i alegre, en el cel blau. A baix, lluny, sota d'ell, s'estenia la terra bruna, endurida i clivellada per la sequera. $l n2vol contemplava els treballadors inclinats penosament damunt dels camps recremats, en tant ell, sense capteniments, es gronxava ventur,s al grat de l'oreig. ', compadit, el n2vol exclamava% ! 8h5 1om voldria a#udar a aquella pobra gent5 .. )i #o pogu*s er!los la tasca menys dura ... er reviure les onts i c,rrer l'aigua en les rieres5 Pobrets, tenen set i tenen am, i #a no els resten orces per a treballar5 $l dia creixia, i el n2vol s'anava ent m*s gros. A la vegada, sentia cada cop m*s intens el desig d'a#udar els dissortats habitants d'aquelles contrades, on la calor es eia m*s eixuga i l'aire m*s dens. $ls ol llençava oc amb sos raigs, i molta gent queia estesa a terra, sense valor ni coratge. Passats uns moments, es tornaven a aixecar per reprendre la tasca, car tots eren molt pobres i necessitaven el guany de cada dia per poder viure. )ovint, alçaven la testa, enviant llurs esguards desesperats al gran n2vol blanc, esp3s i lon#o, tot pomp,s entre ses glasses mareperlades9 i semblaven implorar!lo, demanant!li a#ut. ' tan trists eren els esguards d'aquella pobra gent, tanta eloqD3ncia muda hi havia en posar!se en el n2vol, que aquest, apiadat, començar a davallar lentament ver la terra. 0e sobte s'aturà. Acabava de recordar que, un dia, tot #ust nat damunt les ones, havia sentit explicar que els n2vols quan baixaven massa aprop de terra, es des eien en plu#a i morien. <ingu* por9 i en lloc de seguir la davallada tan ansiosament esperada pels pobres camperols, el n2vol va deixar!se anar per aquí i allà, re lexionant... i esguardant la terra, ple de dubtes. 6oments despr*s, ses entranyes vibraren com d'una alenada de triom % ! 7omes de la terra assedegada, #o us a#udar*, a costa de la meva vida. Aquesta resoluci, el *u meravellosament gran, ort i poder,s. ' talment com missatger de benedicci,, planava ma#estu,s damunt dels camps esberlats i de les bosc2ries sense ullatges,ressecades. Anava tornant!se immens, esp3s, obscur, i en l'ardent xa ogor que d'ell eixia, homes i animals se sentien posse;ts de terror. $ls arbres es doblegaven sota d'ell i les lors clo;en llurs corolAles. +o obstant, totes les criatures de la terra comprenien que en son sí es tancava llur salvaci,.

! "a vinc5 "a vinc5 ! exclamava el n2vol!. Jebeu!me, car vaig a donar!vos la meva vida per salvar les vostres. :n llamp es ere;dor eixí del sí del n2vol. $l tro commogu* cels i terres, a la vegada que un amor immens omplia el cor del n2vol. -entament, pausadament, baixà vers la terra damunt la qual es des eu en torrentades bene actores. Aquella plu#a generosa, era la mort del n2vol, mes ou tamb* la seva glòria. 0amunt del país que agonitFava, corregu* com una alenada de vida i, un cop amansida la tempesta, al cel brillà regi, amb puríssims colors, l'Arc de )ant 6artí, darrer ad*u d'un amor prou gran i prou pro und per sacri icar!se ell mateix. 0esaparegu* inalment, l'Arc bene;t, en tant sota la celístia, la terra i els seus ills renaixien, guardant en llur cor la memòria santa del n2vol gener,s. ' esdevingu* que, segons les lleis admirables de la +aturalesa, el bon n2vol tingu* la seva renaixença, car les gotes de plu#a, penetrant terra endins, anaren a in lar les onts i per mit#à dels rierols, dels petits i dels grans rius, tornaren a la mar, d'on havia nascut el n2vol.

L’ÒS, EL CORB, L’HOME I LA SERP :na vegada es va esdevenir que un ,s i un corb i un home i una serp van caure en una sit#a. Per aquell lloc on era la sit#a passava un sant home que era ermità, i va mirar en aquella sit#a i els va veure tots quatre, que no en podia sortir cap. <ots ensems van pregar aquell sant home que els tragu*s de la sit#a, i cadascun li va prometre bona recompensa. Aquell home va treure de la sit#a l',s i el corb i la serp, i quan en va voler treure l'home, la serp li va dir que no ho es9 perqu3 si ho eia, mala recompensa en cobraria. -'ermità no va voler creure la serp del consell que li donava, i va treure aquell home de la sit#a. A poc de temps l',s va aportar al sant home un buc d'abelles que era ple de bresques, i quan l'ermità va haver men#at les bresques a tota la seva voluntat, se'n va anar en una ciutat on volia predicar. A l'entrant de la ciutat, el corb li va aportar una molt preciosa garlanda, que era de la illa del rei, a -'ermità la va qual prendre la havia garlanda llevat i va tenir la gran garlanda goig, perqu3 del molt cap. valia.

Per aquella ciutat anava un home cridant, i deia que tothom que tingu*s aquella garlanda, que la torn*s a la illa del rei, que ella li'n donaria gran recompensa. ' que si la garlanda tenia guardada, que en portaria pena molt gran. $l bon home ermità va venir per una carrera on estava aquell home que ell havia gitat ora de la sit#a, el qual home era argenter. $l sant home encomanà la garlanda a l'argenter secretament i l'argenter la va portar a la cort i va acusar al sant home. Aquell sant home va ser et pres i batut i encarcerat. -a serp que el sant home havia gitat de la

sit#a va venir a la illa del rei que dormia, i li va mossegar la mà. -a illa del rei va cridar i plorar, i va daria pres tenir grans un home dons que la que tenia li una mà pogu*s herba que in lada guarir guariria la la seva seva ortament. illa. illa. $l rei va ser molt irat de la malaltia de la seva illa, i va er cridar per tota la ciutat que a tothom -a serp va venir al rei mentre dormia, i a l'orella li va dir que a la pres, de la seva cort estava Aquella herba l'havia donada la serp al bon home, i l'havia adoctrinat com la pos*s a la mà de la illa del rei, i com deman*s al rei que es #ustícia de l'argenter que tan mala recompensa li havia donat. Així va ser et com la serp havia ordenat9 i el sant home va ser deslliurat de la pres,, i el rei va er #ustícia a l'argenter.

EL PEIX PARLADOR &et aquí hi havia un honrat pescador que vivia en una casa molt vella9 tan vella que l'aigua i el vent s'hi iltraven per les escletxes de les parets. A m*s de ser pobre havia de suportar una dona rondinarire, egoista i ambiciosa. ' un dia, al treure la xarxa del mar va trobar!se amb un peix plate#at i d'aletes daurades que li deia% ! )i us plau, retorna'm al mar9 s,c un príncep encantat i nom*s retornar* al meu estat normal quan alg2 em demani un desig que #o no pugui complir. $l bon pescador va er el que li demanava i un cop va arribar a casa seva li va explicar a la seva muller el que li havia succe;t. ! 6ira que n'ets de ruc5 <orna!te'n ara mateix al penya!segat i demana!li a aquest peix encantat una caseta blanca amb un bell #ardí. Així ho va er el pescador. ' despr*s que el peix va escoltar el que el pescador li demanava li va dir% ! <orna cap a casa teva que veuràs acomplert el teu desig. ', e ectivament, en el lloc de la miserable cabana en la que vivia es va trobar una preciosa caseta blanca amb #ardí. ! Ara la meva muller estarà satis eta, em deixarà en pau i podr* ser eliç ! es va dir satis et. -a muller del pescador, que era molt ambiciosa, va començar a malviure pensant que en lloc d'aquella caseta hauria pogut demanar un palau. Així, doncs, un bon dia va dir al seu marit% ! Apa5 &*s!te'n al penya!segat, crida el peix i digues!li que vull una casa de dos pisos gran i ben moblada.

A contracor i per no barallar!se amb la seva muller el pescador se'n va anar a la vora del mar i va cridar el peix plate#at. 6olt avergonyit li va dir els desigs de la seva esposa. ! &es!te'n a casa teva i trobaràs el que desitges. +aturalment la casa s'havia convertit en un magní ic edi ici de dos pisos. ! )i en s,c de beneita ! va pensar la seva dona un cop recuperada de la sorpresa ! .es el avor d'anar una altra vegada al mar, crida el peix i li demanes un palau sumptu,s i ple de criats. $l bon pescador va intentar conv3ncer!la del contrari, però va haver de cedir i inalment se'n va anar a veure al peix. ! +o saps el greu que em sap tornar!te a molestar, però la meva muller desit#a un palau amb criats. ! <orna a casa i el trobaràs. ' l'edi ici de dos pisos s'havia convertit en un palau lux,s. 1riats de tota mena la mar de ben guarnits saludaven el pescador i la seva esposa que per i era eliç. -a elicitat d'aquella dona tan poc assenyada no va durar gaire. Així *s que al cap de poc temps va comenKr novament a rondinar i a dir al seu marit% ! 4en pensat, no *s pas això el que #o desit#ava. @s ben cert que #o mano al meu palau i que els criats em saluden i em tracten b*, però #o vull que m'honori tota la ciutat. &*s a la vora de la mar i diguesli a aquest peix encantat que vull que em aci reina i que a tu et aci rei. $l pescador va intentar er!li entendre que allò era un disbarat, però amb aquella mena de bruixa no hi havia qui pogu*s discutir. Així, doncs, una vegada m*s va haver d'anar al penya! segat. !Príncep!peix, vine si us plau5 -a meva esposa m'ha manat que et demani encara m*s coses. ' es varen er unes onades molt altes i al capdamunt de la m*s alta va sortir el cap del peix plate#at. ! "a tornes a ser aquí/ $ncara no t'he donat prou coses/ -'home, avergonyit, li va explicar les exig3ncies de la seva esposa. Aleshores es va sentir un tro ortíssim i el peix ent un gran salt va anar a parar a dins de la barca amb la que el pescador havia anat al seu encontre. $n aquell moment una llum molt intensa va ilAluminar un #ove molt ben plantat que li va dir% ! Acabes de demanar!me l'impossible capaç de desencantar!me. +o podr* complaure la teva esposa, però et ben asseguro que rebrà una bona lliç,.

' tot seguir es va perdre enmig de la boira. (uan el pescador va tornar a casa seva va trobar!se amb la seva vella cabana de sempre.

LA PELL DEL COCODRIL (tra !"!#$a% A&r!"'( $n alguns llogarets de +amíbia expliquen que a molt, molt de temps, el cocodril tenia la pell llisa i daurada com si os d'or. 0iuen que es passava tot el dia sota l'aigua, en les aigDes en angades i que nom*s sortia d'elles a la nit, i que la lluna es re lectia en la seva pell brillant i llisa. <ots els altres animals anaven a aquelles hores a beure aigua i es quedaven admirats contemplant la meravellosa pell daurada del cocodril. $l cocodril, orgull,s de l'admiraci, que causava la seva pell, va començar a sortir de l'aigua de dia per presumir!ne. -lavors, la resta d'animals, no nom*s anaven a la nit a beure aigua, si no que tamb* s'apropaven quan brillava el sol per a contemplar la pell daurada del cocodril. Però va succeir que el sol brillant, poc a poc va anar dessecant la pell del cocodril, coberta d'una capa lluent de ang, i cada dia s'anava enlletgint. Al veure aquest canvi a la seva pell, els altres animals anaven perdent la seva admiraci,. 1ada dia, el cocodril tenia la pell m*s arrugada ins que li va quedar com ara la t*, coberta d'escames grans i dures de color marr,. .inalment, davant d'aquesta trans ormaci,, els altres animals no van tornar a beure durant el dia i contemplar l'antiga i bonica pell daurada del cocodril. $l cocodril, abans tant orgull,s de la seva pell daurada, mai es va recuperar de la vergonya i de l'humiliaci, i, des d'aleshores, quan s'apropen altres es submergeix ràpidament a l'aigua, amb nom*s els seus ulls i les seves narius sobre la super ície de l'aigua.

PER )UE ELS GOSSOS PERSEGUEIXEN ELS COTXES <othom a l'8est d'L rica sap per que els gossos persegueixen els cotxes. .a algun temps quan els cotxes van arribar per primera vegada als camins, un burro, una cabra i un gos van aga ar un taxi. $staven molt, molt lluny del poblet on vivien. (uan van arribar al primer poble, el burro va tocar al xò er a l'espatlla. EAquí baixo #oE va dir. E(uant li dec/E E),n tres mil rancs,E va replicar el taxista. $l burro va pagar, i van romandre en el carro la cabra i el gos. -a cabra no va estar!hi molt de temps m*s. &a sortir del taxi, i es va perdre en la malesa.

Per i el gos va arribar al seu destí. E(uant *s/E va preguntar. E),n tres mil rancs,E va contestar el taxista. $l gos va treure un bitllet de cinc mil rancs. $l xò er el va prendre i va arrencar el seu carro veloçment, rient amb grans riallades. @s per això que un burro, una cabra i un gos reaccionen tan di erent en veure a un cotxe acostant!se pel camí. $l burro roman #ust on es troba. 0eixant al xò er maniobrar al seu voltant. )ap que #a va pagar, i que no ha et res roí, per la qual cosa no ha d'avergonyir!se. Al moment que un carro s'acosta per un camí on es troba una cabra, aquesta escaparà a tota velocitat, perqu3 sap que no va pagar la tari a, i que el taxista l'està buscant per a cobrar els seus diners.

Però els gossos passen els dies sencers perseguint cotxes, buscant a aquell xò er que en aquella ocasi, els va esta ar.

PETER PAN $n un tranquil barri de -ondres hi vivia una amília amb tres ills% Mendy, "oan i 6iquel. :na nit que els seus pares havien sortit, Mendy explicava el conte de la &enta ocs als seus germans petits.+ana, la gossa dels nens, tampoc es perdia ni una sola paraula. (uan Mendy els estava explicant com tractava de malament la madrastra a la &enta ocs, els nens van sentir una veu que exclamava% !(uina dona m*s cruel5 )orpresa, Mendy es va donar la volta i es va trobar un estrany nen a la inestra. !(ui ets/ ! va preguntar la Mendy. !$m dic Peter Pan. &inc del País de 6ai m*s. (uan va entrar a l' habitaci,, +ana es va llançar sobre ell i el va mossegar ben mossegat, però quina seria la seva sorpresa al comprovar que nom*s havia aga at una ombra5. ! (uieta +ana5 ! Mendy va arrencar l' ombra de la boca de +ana i en Peter va demanar!li si se la podia tornar, #a que la seva ombra sempre s' escapava. ' Mendy se la va cosir als peus. ! ?ràcies Mendy5 <*, t' he portat un collar amb una gla de pen#oll, espero que t' agradi5 ! va dir en Peter, i a la Mendy li va agradar tant que se 'l va posar a l' instant.

! Ara, Mendy, &ols volar amb mi al país de 6ai 6*s i explicar els teus contes als +ens perduts que viuen amb mi/ ! -i va o erir en Peter Pan. ! ' es clar que si5 ! va respondre Mendy ! Però en "oan i en 6iquel hauran de vindr* tamb* amb mi5. ! 0' acord5 ! va accedir!hi en Peter Pan. Al moment va apar3ixer una petita ada, 1ampaneta, que va escampar una pols màgica sobre els nens i els va dir ! Ara, per volar, nom*s cal que penseu en coses alegres5 ! ' pensant en les coses m*s alegres que van poder, van observar amb sorpresa i alegria que començaven a elevar!se i lotar. &an ascendir volant cap a les estrelles, ins que va sortir el sol. !$stem sobrevolant el país de 6ai 6*s ! va anunciar en Peter Pan, senyalant cap a una illa verda que s' estenia als seus peus. $staven els nens tan absorts contemplant l' illa que es van espantar molt quan van veure passar regant!los una bala de can, que va explotar a uns metres d'ells. (ui havia disparat tant temible bala era ni m*s ni menys el capità ?ar i, un vell pirata que odiava a Peter Pan per haver!li tallat la mà en una baralla. vaixell ! Anem!nos!en a amagar5 ràpid5 ! va cridar en Peter Pan. ' es va en adar, i de valent, amb 1ampaneta. -i donava la culpa que els pirates els haguessin vist. ! 1ampaneta5 els pirates ens han vist per que han vist com brillaves5 &es!te 'n5 -a ada llavors es va allunyar molt en adada i gelosa de Mendy. &a anar a veure els nens perduts i els va mentir% ! -a bruixa Mendy ha matat en Peter Pan5 i ara ve cap aquí5 Mendy, que havia sortit rere 1ampaneta per consolar!la, va arribar al cap de no res a la caseta subterrània dels +en Perduts. Al veure!la, 1ampaneta va assenyalar!la i )impl,n, el millor arquer, li va llançar una letxa que va anar a parar al pit de Mendy. Mendy va caure immediatament desmaiada a terra. (uan Peter va arribar i va veure el que havia passat, se 'n va adonar de seguida el que havia tramat 1ampaneta, i li va dir molt en adat% ! 1ampaneta, ets una mentidera. &es!te 'n i no tornis mai m*s5. 1ampaneta se 'n va anar plorant. Peter va extreure la letxa del pit de Mendy i va despertar!se. -a letxa havia impactat en realitat a la gla del pen#oll. $ls +ens Perduts es van disculpar per haver!la atacat , i al moment Mendy #a els estava deixant a tots bocabadats explicant!los les seves impressionants històries.

$l capità ?ar i, mentrestant, els havia seguit i ràpidament va descobrir la caseta subterrània dels +ens Perduts. ! $n quan surti aquest male;t Peter Pan, morirà ! va dir. ' en aquell moment, es va començar a escoltar un tic!tac. (uan el capità ?ar i va perdre la mà, aquesta va caure al mar i se la va men#ar un cocodril #untament amb el seu rellotge de polsera. <an bon gust tenia aquella mà amb el rellotge, que des d' aleshores aquell cocodril persegueix el capità esperant men#ar!se la resta del capità. ' al sentir el tic!tac, tic!tac, el capità va cridar espaordit% !Ah5 )ocors5 Auxili555555555555 cocodril ' els nens perduts, que no se n'havien adonat que el capità ?ar i havia descobert la seva caseta de tant distrets que estaven amb els contes de la Mendy, van anar a demanar a#uda a les sirenes. &an c,rrer cap on eren les sirenes, però el capità ?ar i allà els havia preparat un perany. 7avia segrestat una princesa índia, <igridia, amiga de 'n Peter Pan, i l' havia deixada lligada a una roca d'un penya!segat per a que el cocodril se la meng*s. (uan els nens van arribar al penya segat, el cocodril s' estava acostant cap a la princesa ... Però en Peter Pan es va llançar contra el cocodril, va deslligar <igrida i els dos es van elevar pels aires ugint d' aquell parany, deixant el cocodril encara amb m*s gana de la que tenia. $l cap de la tribu índia estava tant agra;t que va invitar als nens al poblat 'ndi. $ls vàrem preparar una gran esta i es van passar tota la nit ballant i cantant. Mendy no s' ho va passar tant b* com volia #a que en Peter Pan va estar ballant tota la nit amb <igrida, així que va decidir endur!se 'n els nens a casa a dormir. 0espr*s de que tots s' adormissin, va er un pastís per a en Peter Pan, i va escriure una nota% E$stimat Peter% <ornem cap a -ondres. 7e et aquest pastís per a tu. Ad*u. MendyE. $n aquells moments Mendy no podia imaginar!se que el capità ?ar i l' estava espiant per la inestra, i #ust en aquell moment, va entrar amb tots els seus pirates a segrestar els nens5. !Aga eu tots els nens5 que no en quedi cap en aquesta casa5 ... oh5 i per en Peter Pan un regal molt especial. :na mica de verí arà aquest pastís un regal m*s dolç ... per a mi5 ! @s una acci, covarda i repugnant5 ! va replicar Mendy. ! 7e he he he he5 0e debò creus que m' importa5 em deslliurar* per i de 'n Peter Pan5 &es!te 'n acomiadant que no durarà pas gaire5 però vosaltres nens tampoc5 serviríeu de sopar pel cocodril5 7e he he he he5 ! ' dit això, els pirates se 'n van endur els nens al vaixell.

1ampaneta, que estava amagada darrera la llàntia, ho havia vist tot, i es va quedar allà amagada ins que va arribar en Peter Pan. +om*s veure el pastís, a amat com estava, va acostar!s' hi i va tallar!ne un tros, mentre llegia la nota que li havia deixat Mendy. ' quan se l' anava a posar a la boca, 1ampaneta va sortir disparada i el va empunxar, amb tanta orça que el tros va caure a terra. $n adat, Peter pan va apartar a 1ampaneta i va tallar un altre tros. ' #ust quan se l' estava apunt de men#ar, 1ampaneta es va posar al bell mig i se 'n va men#ar un tros. 0'immediat va caure a terra. $n Peter Pan ho va comprendre tot de seguida. &a recollir a campaneta del terra i es va posar a plorar ! 8h5 1ampaneta5 Perdona'm5 ! ' dels plors de 'n Peter Pan, una llàgrima va caure sobre els llavis de 1ampaneta, nete#ant!li el verí. ' 1ampaneta va reviure. ! $scolta Peter, el 1apità ?ar i ha segrestat els nens i a Mendy, i se' ls ha endut al vaixell, els has de rescatar5 ! 1ampaneta, anem al vaixell5 acompanya'm5 ' van anar volant ins al vaixell on van poder veure com el malvat capità ?ar i eia avançar a Mendy per un taul, per llançar!la al mar, on el cocodril l' estava esperant. Mendy va caure, i en Peter Pan es va precipitar per rescatar!la5 ' quan Mendy #a es veia dintre de les mandíbules del cocodril, en Peter Pan va arribar i la va salvar en plena caiguda5. 4ocabadats, els pirates no sabien reaccionar. $l 1apità ?ar i va començar a cridar i a donar ordres, mentre la 1ampaneta i en Peter Pan van alliberar la resta de nens5 ' va començar una lluita erotge on els nens van aconseguir un per un, llançar tots els pirates per la borda ... on els esperava el cocodril5 ' inalment en Peter Pan va aconseguir er caure per la borda el malvat 1apità ?ar i5 $ls nens van començar a saltar d' alegria. 7o havien aconseguit5 $ren lliures5 ' ara en Peter Pan era el capità de la nau. 1ampaneta va escampar tot de pols màgica sobre el vaixell i van sortir volant per portar la Mendy i els seus germans cap a casa. (uan per i els van deixar, Mendy li va o erir quedar!se a viure amb ells, però en Peter va respondre% ! )i em qued*s aquí creixeria i mai m*s podria tornar al país de 6ai 6*s, Mendy ! ' dit això, se 'n van tornar ell i vaixell cap al país de 6ai 6*s.

EL PR*NCEP FELI+

-'estàtua del Príncep .eliç s'alçava sobre una columna molt alta, des d'on es dominava tota la ciutat. $ra daurada i estava recoberta per ines làmines d'or9 els seus ulls eren dos brillants sa irs i al puny de l'espasa llu;a un enorme robí porpra. -a llu;sor de l'or i les pedres precioses eien que els habitants de la ciutat admiressin el Príncep .eliç m*s que a qualsevol altra cosa. !@s tan bonic com una penell !comentava un dels regidors de la ciutat, a qui li interessava guanyar reputaci, d'home de gustos artístics!9 es clar que en realitat no *s tan pràctic !a egia, perqu3 al mateix temps temia que el consideressin massa idealista, el que per descomptat no era. !Per qu3 no ets com el Príncep .eliç !li deia una mare a ligida al seu illet, que plorava perqu3 volia tenir la lluna!. $l Príncep .eliç no plora per res. !$m consola molt veure que alg2 en el m,n *s completament eliç !murmurava un home in ortunat en contemplar la bella estàtua. !0e veritat sembla que ,s un àngel !comentaven entre ells els nens de l'or enat en sortir de la catedral, vestits amb brillants capes roges i blancs davantalets. !' com saben quin aspecte t* un àngel/ !els re utava el pro essor de matemàtiques! (uan han vist un àngel/ !$ls hem vist, senyor.$s clar que els hem vist, en somnis5 !li responien els vailets, i el pro essor de matemàtiques arru aba el ront i adoptava el seu aire m*s sever. -i semblava molt reprovable que els nois somiessen. :na nit va arribar volant a la ciutat una petita oroneta. -es seves companyes havien anat cap a $gipte sis setmanes abans, però ella s'havia quedat enrrere, perqu3 estava enamorada d'un #onc, el m*s bell de tots els #oncs de la vora del riu. $l va trobar al començament de la primavera, quan volete#ava sobre el riu darrere d'una gran colometa groga, i la cintura esvelta del #onc la va captivar de tal manera, que es va deturar per a donar!li conversa. !$m deixes estimar!te/ !li va preguntar l'oroneta, a qui no li agradava donar voltes. $l #onc li va er una àmplia rever3ncia. -'oroneta llavors va volete#ar al voltant, regant l'aigua amb les ales i traçant solcs de plata sobre la super ície. $ra la seva manera de demostrar el seu amor. ' així va passar tot l'estiu. !@s un enamorament ridícul!comentaven les altres oronetes!9 aquell #onc *s desoladorament buit, no t* un cent* i la seva amília *s terriblement nombrosa!.

$ ectivament tota la ribera del riu estava coberta de #oncs. A l'arribada de la tardor, les altres oronetes van emprendre el vol, i llavors l'enamorada del #onc es va sentir molt sola i va començar a cansar!se del seu amant. !+o diu mai res !es va dir!, i ha de ser prou in idel, perqu3 sempre coquete#a amb la brisa. ' realment, cada vegada que corria una mica de vent, el #onc realitFava les seves rever3ncies m*s gracioses. !A m*s *s massa sedentari !va pensar tamb* l'oroneta!9 i a mi m'agrada viat#ar. Per això el que m'estimi hauria d'estimar tamb* els viatges. !&ols venir amb mi/ !li va preguntar a la i un dia. Però el #onc va negar amb el cap, li tenia molta estima a la seva llar.!Això vol dir que nom*s has estat #ugant amb els meus sentiments5 ! es va queixar l'oroneta!. "o me'n vaig a les piràmides d'$gipte. Ad*u5 ' dient açò, es va posa a volar. &a volar durant tot el dia i, quan #a queia la nit, va arribar ins a la ciutat. !8n podr* dormir/ !es va preguntar!. $spero que en aquesta ciutat hi ha algun alberg on pugui passar la nit. $n aquell mateix instant va descobrir l'estàtua del Príncep .eliç sobre la seva columna. !$m re ugiar* aquí !es va dir!. $l lloc *s bonic i ben ventilat. ' dit aix,, es va posar entre els peus del Príncep .eliç. !<inc una alcova d'or !es va dir suaument l'oroneta mirant al voltant. 0e seguida es va preparar per a dormir. Però quan encara no posava el caparr, sota la seva ala, li va caure damunt una gran gota. !(uina cosa m*s curiosa5 !va exclamar!. +o hi ha ni un n2vol al cel, les estreles llueixen clares i brillants, i no obstant plou. $n realitat aquest clima del nord d'$uropa *s espant,s. Al #onc li encantava la plu#a, però era de pur egoista. $n aquell mateix moment va caure una altra gota. !Però per a qu3 serveix aquest monument si ni tan sols pot protegir!me de la plu#a/ !va dir!. 6illor vaig a buscar una bona xameneia. ' es va preparar novament per alçar el vol. +o obstant, abans que aconseguís obrir les ales, una tercera gota li va caure damunt, i en mirar cap amunt l'oroneta va veure... Ah, el que va veure5 $ls ulls del Príncep .eliç estaven plens de llàgrimes, i les llàgrimes li corrien per les galtes daurades. ' tan bell es veia el rostre del Príncep a la llum de la lluna, que l'oroneta es va omplir de compassi,.

!(ui ets/ !va preguntar. !),c el Príncep .eliç. !Però si ets el Príncep .eliç, per qu3 plores/ 6'has deixat tota xopa5. !(uan vivia, tenia un cor humà !va contestar l'estàtua!, però no sabia el que eren les llàgrimes, perqu3 vivia ala 6ansi, de la 0espreocupaci,, on no està permesa l'entrada del dolor. Així, tots els dies #ugava al #ardí amb els meus companys, i per les nits ballàvem en el gran sal,. Al voltant del #ardí del Palau s'elevava un mur molt alt, però mai em vaig tenir curiositat alguna per con*ixer el que hi havia m*s enllà.$ra tan bell tot el que em rode#ava5 $ls meus cortesans em deien el Príncep .eliç, i de veritat que era eliç, si *s que el plaer *s el mateix que la sort. &aig viure així, i així vaig morir. ' ara que estic mort, m'han posat aquí dalt, tan alt que puc veure tota la llet#or i tota la mis3ria de la meva ciutat, i, encara que ara el meu cor *s de plom, l'2nica cosa que aig *s plorar. !1om/ !es va preguntar per a si l'oroneta!, no *s or de llei/ $ra una au molt ben educada i mai eia cap comentari en veu alta sobre la gent. !Allà baix !va seguir parlant l'estàtua amb veu baixa i musical!... allà baix, en un carrer,, hi ha una casa miserable, però una de les seves inestres està oberta i dins de l'habitaci, hi ha una dona asseguda darrere la taula. <* el rostre demacrat i ple d'arrugues, i les seves mans, aspres i roges, estan crivellades de punxades, perqu3 *s costurera. $n aquest moment està brodant lors de la passi, en un vestit de seda que vestirà la m*s bella de les dames de la reina en el pròxim ball del Palau. $n un rac, de l'habitaci,, estirat al llit, està el seu ill malalt. $l nen t* ebre i demana taronges. Però la dona nom*s pot donar!li aigua del riu, i el nen plora. 8roneta, oroneta, petita oroneta... es!me un avor5 Porta!li a la dona el robí del puny de la meva espasa, vols/ "o no puc moure'm, el veus/... tinc els peus clavats en aquest pedestal. !$ls meus estan esperant!me a $gipte !va contestar l'oroneta!. -es meues amigues #a han d'estar volete#ant sobre el +il, i estaran xarrant amb els grans lotus nubians.' aviat aniran a adormir la tomba del gran Jei, on es troba el propi ara,, en el seu taDt pintat, embolicat en benes grogues, i embalsamat amb esp3cies oloroses. Al voltant del coll porta una cadena de #ade verd, i les seves mans s,n com ulls secs. !8roneta, oroneta, petita oroneta !va dir el Príncep!, per qu3 no et quedes una nit amb mi i ets la meva missatgera/ $l nen t* tanta set, i sa mare, la costurera, està tan trista5

!@s que no m'agraden molt els nens!va contestar! l'oroneta!. -'estiu passat, quan estàvem vivint a la vora del riu, hi havia dos xicots, ills del moliner, i eren tan mal educats que no es cansaven de tirar!me pedres. 1lar que no encertaven mai5 -es oronetes vam volar massa b*, i a m*s #o pertanyo a una amília c3lebre per la seva rapidesa9 però, de totes les maneres, era una impertin3ncia i una grosseria. Però la mirada del Príncep .eliç era tan trista, que inalment l'oroneta es va entendrir. !"a a molt de red !va dir!, però em quedar* una nit amb tu i ser* la teva missatgera. !?ràcies, oroneteta !va dir el Príncep. -'oroneta va arrancar llavors el gran robí de l'espasa del Príncep i, aga ant!lo pel bec, va volar per sobre les teulades. &a passar al costat de la torre de la catedral, que tenia àngels de marbre blanc. &a passar al costat del Palau, on se sentia m2sica de ball i una bella noia va eixir al balc, amb el seu pretendent. !(ue boniques s,n les estrelles !va dir el nuvi! i qu3 meravell,s *s el poder de l'amor5 !<ant de bo que el meu vestit estigui preparat per al ball de gala !va contestar ella!. &aig manar a brodar en la tela unes lors de la passi,. Però les costureres s,n tan luixes5 -'oroneta va volar sobre el riu i va veure les llums pen#ades en els pals dels vaixells. &a passar sobre el barri dels #ueus, on va veure als vells mercaders er els seus negocis i pesar monedes d'or en balances de coure. Al inal va arribar a la pobra casa, i va mirar per la inestra. $l nen, al seu llit, s'agitava de ebre, i la mare s'havia dormit de cansament. -lavors, l'oroneta va entrar a l'habitaci, i va deixar l'enorme robí damunt de la taula, al costat del didal de la costurera. 0espr*s va volete#ar dolçament al voltant del nen malalt, ventant!li el ront amb les ales. !(uina brisa tan deliciosa5 !va murmurar el xiquet!. 7e d'estar millor. ' es va quedar dormit caient en un son meravell,s. -lavors l'oroneta va tornar ins on el Príncep .eliç i li va explicar el que havia et. !(ue extrany5 !va a egir!, però ara quasi tinc calor9 i no obstant la veritat *s que a moltíssim red. !@s perqu3 has et una obra d'amor !li va explicar el Príncep.

-'oroneta es va posar a pensar en aqueixes paraules i prompte es va quedar dormida. )empre que pensava molt es quedava dormida. A l'alba va volar cap al riu per a banyar!se.

!(uin enomen extraordinari5 !va exclamar un pro essor d'ornitologia que passava pel pont!. :na oroneta en ple hivern5 ' va escriure sobre l'assumpte una llarga carta al periòdic de la ciutat. <othom va parlar del comentari, tal vegada perqu3 contenia moltes paraules que no s'entenien. !Aquesta nit partir* cap a $gipte !es deia l'oroneta i la idea la eia sentir!se molt contenta. 0espr*s va visitar tots els monuments p2blics de la ciutat va descansar llarga estona al campanar de l'esgl*sia. $ls teuladíns que la veien passar comentaven entre ells% I(uina estrangera tan distingida5I. 1osa que eia eliç a l'oreneta. (uan va sortir la lluna va tornar on estava a l'estàtua del Príncep. !<ens alguns encàrrecs que donar!me a $gipte/ !li va cridar!. 6e n'anir* ara. !8roneta, oroneta, petita oroneta !va dir el Príncep!, no et quedaries amb mi una nit m*s/ !$ls meus m'estan esperant a $gipte !va contestar l'oroneta!. 0emà, les meves amigues volaran segurament ins a la segona cascada del +il. Allí, entre les canyes, dorm l'hipopòtam, i sobre una gran roca de granit s'alça el 0*u 6emn,n. 0urant totes les nits, ell mira les estrelles tota la nit, i quan brilla l'estel del matí, llança un crit d'alegria.0espr*s es queda en silenci. Al migdia, els lleons baixen a beure a la vora del riu. <enen els ulls verds, i els seus rugits s,n m*s orts que el soroll de la cascada. !8roneta, oroneta, petita oroneta !va dir el Príncep!, allà baix #ust a l'altre costat de la ciutat, hi ha un xicot en un porxo. $stà inclinat sobre una taula plena de papers, i a la seva dreta, en un got, unes violetes estan marcint!se. <* el p3l llarg, castany i arrissat, i els seus llavis s,n ro#os com a grans de granada, i t* els ulls amples i somiadors. $stà encabotat a acabar d'escriure una obra per al director del teatre, però t* massa red. +o hi ha oc ala xameneia i el am el t* extenuat. !4*, em quedar* una altra nit aquí amb tu !va dir l'oroneta que de veritat tenia bon cor!. 1al portar!li un altre robí/ !Ai, no tinc m*s robins5 !es va lamentar el Príncep!. +o obstant encara em queden els meus ulls. ),n dos raríssims sa irs, portats de l'Nndia a mil anys. <reu!me'n un i porta!li. $l vendrà a un #oier, comprarà pa i llenya i podrà acabar d'escriure la seva obra. !Però estimat Príncep meu !va dir l'oroneta!, això #o no ho puc er. ' es va posar a plorar. !8roneta, oroneta, petita oroneta !li va pregar el Príncep!, per avor, es el que et demano. -lavors l'oroneta va arrancar un dels ulls del Príncep i va volar ins al porxe de l'escriptor. +o era di ícil entrar allí, perqu3 hi havia un orat al sostre i per aquí va entrar l'oroneta com una letxa.

$l #ove tenia el cap amagat entre les mans, així que no va sentir el rumor de les ales, i quan per i va alçar els ulls, va veure el bell sa ir damunt de les violetes marcides. !)erà que el p2blic em comença a recon*ixer/ !es va dir! Perqu3 aquesta pedra preciosa ha d'haver enviat algun ric admirador. Ara podr* acabar la meva obra5 ' se'l notava molt content. -'endemà l'oroneta va volar cap al port, es va posar sobre el pal d'una gran nau i es va distreure mirant els mariners que hissaven amb maromes unes enormes caixes de la bodega del vaixell. !6e'n vaig a $gipte5 !els va cridar l'oroneta. Però ning2 li va er cas. &a sortir la lluna, l'oroneta va tornar cap al Príncep .eliç. !&inc a dir!te ad*u!li va dir. !8roneta, oroneta, petita roneta !li va dir el Príncep!. +o et quedaràs amb mi una altra nit/ !"a *s ple hivern !va respondre l'oroneta!, i molt aviat caurà la neu gelada. A $gipte, en canvi, el sol escal a les palmeres verdes i els cocodrils, mig amagats al ang, miren indolents al voltant. Per aquests dies les meves companyes estan construint els seus nius en el temple de 4aalbecO, i els coloms rosats i blancs les miren mentre s'acaronen entre ells. &olgut Príncep, he de deixar!te, però mai t'oblidar*. -a pròxima primavera et portar* d'$gipte dues pedres bellíssimes per a reemplaçar el que vas regalar. $l robí serà m*s roig que una rosa ro#a, i el sa ir serà blau com el mar pro und. !Allà baix a la plaça !va dir el Príncep .eliç!, hi ha una nena que ven òs ors i mistos. )e li han caigut els òs ors en el ang i s'han et malb*. )on pare la pegarà si no porta diners a casa seva i per això ara està plorant. +o t* sabates ni mitges, i el seu caparr, va sense barret. Arranca el meu altre ull i porta!se'l, així son pare no la pegarà. !Passar* una altra nit amb tu !va dir l'oroneta!, però no puc arrancar!te l'altre ull. $t quedaràs cec5. !8roneta, oroneta, petita oroneta !li va pregar el Príncep!, es el que et demano, t'ho suplico. -'oroneta llavors va extreure l'altre ull del Príncep i es va posar a volar. $s va posar sobre el muscle de la nena i va deixar caurela #oia a les seves mans. !(uin tros de vidre m*s bonic5 !va exclamar la nena, i va c,rrer rient cap a casa seva. 0espr*s l'oroneta va tornar ins on estava el Príncep.

!Ara que estàs cec !li va dir!, em quedar* al teu costat per sempre. !+o, oroneteta !va dir el pobre Príncep!. Ara has d'anar!te'n a $gipte.

!$m quedar* al teu costat per a sempre !va repetir l'oroneta, adormint!se entre els peus de l'estàtua. -'endemà es va posar en l'espatlla del Príncep per a explicar!li les coses que havia vist en els estranys pa;sos que visitava durant les seves migracions. -'hi va descriure els ibis ro#os, que es situen en llargues iles a vores del +il i pesquen peixos daurats amb els seus becs9 li va parlar de l'es inx, que *s tan vella com el m,n, i viu en el desert, i ho sap tot9 li va parlar dels mercaders que caminen lentament al costat dels seus camells i porten a les seves mans rosaris d'ambre9 li va explicar del Jei de les 6untanyes de la -luna, que *s negre com el ban2s i adora un gran vidre9 li va parlar sobre la gran serp verda que dorm en una palmera i vint sacerdots l'alimenten amb pastissos de mel9 i li va contar tamb* dels pigmeus que naveguen sobre un gran llac en amples ulls llisos i que sempre estan en guerra amb els ocells. !$stimada oroneta !va dir el Príncep!, m'expliques coses meravelloses, però *s m*s meravell,s encara el que poden so rir els homes. +o hi ha misteri m*s gran que la mis3ria. &ola sobre la meva ciutat, i torna a explicar!me tot el que vegis. -lavors l'oroneta va volar sobre la gran ciutat, i va veure als rics que s'alegraven en els seus superbs palaus, mentre els captaires s'asseien a les seves portes. &a volar pels carrerons ombrius, i va veure els rostres pàlAlids dels nens que moren de am, mentre miren amb indi er3ncia els carrers oscos. )ota els arcs d'un pont hi havia dos xicots arrupits, un en els braços de l'altre per a er!se calor. !(uina gana tenim5 !deien. !.ora d'aquí5 els va cridar un guàrdia, i els xicots van haver d'alçar!se, i allunyar!se caminant sota la plu#a. -lavors l'oroneta va tornar on era el Príncep, i li va explicar el que havia vist. !-a meva estàtua està recoberta d'or i !li va indicar el Príncep9 treu!lo làmina per làmina, i porta!se'l als pobres.$ls homes sempre creuen que l'or podrà donar!los la elicitat. Així, làmina a làmina, l'oroneta va anar traient l'or, ins que el Príncep va quedar osc. ' làmina a làmina va anar distribuint l'or i entre els pobres, i els rostres d'alguns xiquets van aga ar color, i rient van #ugar pels carrers de la ciutat. !Ara tenim pa5 !cridaven. &a arribar la neu, i despr*s de la neu va arribar el gel. $ls carrers brillaven de rosada blanca i semblaven rius de plata. $ls caramells, com a punyals, pen#aven de les cases.<othom es cobria amb pells i els xiquets portaven gorres roges i patinaven sobre el riu. -a petita oroneta tenia cada vegada m*s red però no volia abandonar el Príncep, l'estimava massa. &ivia de les molles del orner, i tractava d'abrigar!se batent les sevs aletes sense parar.

:na tarda va comprendre que anava a morir, però encara va trobar orces per a volar ins a l'espatlla del Príncep. !Ad*u, el meu volgut Príncep5 !li va murmurar a l'orella!. $m deixes que et besi la mà/ !6'alegre que per i te'n vages a $gipte, oroneteta !li va dir el Príncep!. 7as passat aquí massa temps. Però no em besis a la mà, besa'm als llavis perqu3 t'estimo molt. !+o *s a $gipte on vaig !va respondre l'oroneta!. &aig a la casa de la mort. -a mort *s germana del son, veritat/ -'aueta va besar el Príncep .eliç als llavis i va caure morta als seus peus. $n aquell mateix instant es va escoltar un cruixit ronc a l'interior de l'estàtua, va ser un soroll singular com si quelcom s'hagu*s et esmicolat. $l cas *s que el cor de plom s'havia partit en dos. 1ertament eia un red terrible. Al matí segDent, l'alcalde es passe#ava per la plaça amb alguns dels regidors de la ciutat. $n passar al costat de la columna va alçar els ulls per a admirar l'estàtua. !Però qu3 *s això5 !va dir! $l Príncep .eliç sembla ara un esparracat5 !1ompletament esparracat5 !van reiterar els regidors9 i van pu#ar tots a examinar!lo. !$l robí de l'espasa se li ha caigut, els ulls van desapar*ixer i #a no *s daurat !va dir l'alcalde!. $n una paraula s'ha trans ormat en un verdader captaire. !:n verdader captaire5 !van repetir els regidors. !' hi ha un pardal mort entre els seus peus !va seguir l'alcalde!. )erà necessari promulgar un decret municipal que prohibeixi als pardals venir! se a morir aquí. $l secretari municipal va prendre nota deixant constància de la idea. -lavors van manar a derrocar l'estàtua del Príncep .eliç. !1om #a no *s bell, no serveix per a res !va explicar el pro essor d'$st3tica de la :niversitat. -lavors van ondre l'estàtua, i l'Alcalde va reunir al 6unicipi per a decidir que arien amb el metall. !Podem !va proposar! er una altra estàtua. -a meva, per exemple. !1lar, la meva !van dir els regidors cadascun al seu torn. ' es van posar a discutir. -'2ltima vegada que vaig saber d'ells seguien discutint. !(uina cosa m*s rara5 !va dir l'encarregat de la osa!. Aquest cor de plom no vol ondre's9 caldrà tirar!lo al emer.

' el van tirar al emer on tamb* #eia el cos de l'oroneta morta. !Porta'm les dues coses m*s belles que trobes en aqueixa ciutat !va dir 0*u a un dels seus àngels. ' l'àngel li va portar el cor de plom i el pardal mort. !7as elegit b* !va somriure 0*u!. Perqu3 al meu #ardí del Paradís aquesta au cantarà eternament, i el Príncep .eliç em lloarà per a sempre en la meva Luria 1iutat.

LA PRINCESA I EL P,SOL :n #ove príncep desit#ava casar!se, però amb una princesa de veritat. 7avia recorregut els set mars, escalat totes les muntanyes del m,n i lluitat amb els m*s erotges dracs, per a poder trobar una princesa de debò, però no havia tingut 3xit. A m*s a m*s que no eren princeses vertaderes, totes tenien un de ecte% unes eren molt grasses, les altres, massa primes, altres molt altes, altres molt baixes, algunes tenien el nas molt gran, i d'altres molt petit. $n i ... 0espr*s de cinc anys de buscar, el príncep va tornar al seu reialme molt trist i va dir que al m,n no hi havia princeses. ' despr*s d'això va decidir tancar!se a la torre m*s alta del castell i es va tancar. 0ies m*s tard, en un dia amb una orta tempesta, alg2 va trucar la porta del palau. 1om que els criats estaven molt espantats pels llamps que queien per la tempesta, el mateix Jei va haver d'anar a obrir la porta. (uan ho va er, va veure a una bonica #ove amb un bonic vestit de seda blau teixit amb ils d'or i sabatilles de vidre. -a noia estava tota mullada i les seves sabates deixaven anar aigua cada vegada que eia una passa. A m*s, les trenes etes amb el seu preci,s cabell negre s'havien convertit en dues cataractes per les que queien raigs d'aigua. E)a ma#estat, s,c una princesa i estic perduda. Podria passar la nit al seu palau/E, va dir la #ove ent una rever3ncia. E:na princesa/ va pensar el rei, doncs anem a veure si *s certE. $l Jei se'n va endur la princesa a una de les estances per que es canvi*s la seva roba humida. 6entrestant, va ordenar als seus servents que preparessin una de les habitacions del palau i posessin sobre el llit deu matalassos i deu cobrellits. :na vegada va estar et, va posar al ons del primer matalàs un p3sol. -'endemà, el Jei va entrar a l'habitaci, de la princesa i li va preguntar % E1om has passat la nit/E ' la princesa va contestar% E6olt malament, hi havia alguna cosa dura al llit que no em va deixar dormirE.

$l Jei va deixar anar una gran carcallada i va sortir de l'habitaci, cridant per tot el palau% E@s una princesa de veritat, @s una princesa de veritat5 +om*s una princesa de veritat pot ser tan sensible com per a sentir un p3sol en el ons de PQ matalassosE. &a pu#ar ins a la torre m*s alta del castell on era el seu ill i li va explicar el que havia passat. $ls dos van riure i ballar. $l príncep es va canviar les robes i va baixar a la torre per a con3ixer la princesa. 0espr*s el príncep va entrar a l'habitaci, i va veure la princesa. $lla el va mirar i en aquest instant els dos varen saber que eren l'un per l'altre. 0ues despr*s a boda es va celebrar a palau. 7i va haver una gran esta que va durar tota una setmana. $l príncep i la princesa visqueren eliços per a sempre i el p3sol va ser enviat a un museu del regne.

RAPUN-EL 7i havia una vegada un home i una dona que vivien sols i desconsolats per no tenir ills, ins que, per i, la dona va quedar embarassada. -a casa en que vivien tenia a la paret del darrera una inestreta que donava a un magní ic #ardí, en el que creixien magní iques lors i plantes, pero estava rode#at d'un mur alt i ning2 gosava entrar en ell, #a que pertenyia a una bruixa poderosa i temuda en tot el m,n. :n dia la dona va abocar!se a aquella inestra a contemplar el #ardí, i va veure un hortet plantat de magní ics enciams, tant rescos i verds , que van despertar en ella un violent capritx de men#ar!los. $l desig va anar augmentat cada dia que pasava, i com que la dona el creia irrealitFable, anava perdent el color i la gana, de orma visible. &eient!la tant desmillorada, el seu marit li preguntà tot espantat% ! (ue tens/ ! Ai5 ! va exclamar ella! morir* si no puc men#ar els enciams del #ardí que hi ha darrera la nostra casa. -'home, que estimava molt a la seva muller, va pensar % RRAbans de deixar!la morir, aconseguir* els enciams, costi el que costiSS. ', a la nit, va saltar el mur del #ardí de la bruixa, va arrancar precipitadament un munt de enciams i els va portar a la seva dona. $lla es va preparar de seguida una amanida i se la va men#ar molt a gust, tant li agradaren que, al dia segDent les seves ganes eres tres vegades m3s intenses.

)eparador )i volia dis rutar de pau, el marit hauria de saltar novament al #ardí.' així ho va er, al vespre. Però amb prou eines havia posat els peus al terra, va tenir un terrible sobresalt, doncs va veure apar3ixer davant seu la bruixa. ! 1om t'atreveixes ! va dir!li ella amb la mirada plena d'ira! a entrar com un lladre en el meu #ardí i robarme els enciams/ 7o pagaràs molt car5. ! Ai5 !va respondre l'home!, tingueu comassi, de mi. )i ho he et, ha estat per una gran necessitat% la meva esposa va veure desde la inestra els vostres enciams i va sentir un desig tant gran de men#ar!se!les que si no les tingues es moriria. -a maga es va estovar i li va dir% ! )i es com dius, et deixar* aga ar tants enciams com vulguis, amb una sola condici,% tens que donar!me el ill que us neixi. $starà b* i el cuidar* com una mare. <ant apurat estava l'home que va aceptar a tot i , quan el ill nasqu*, que era un nena, es va presentar a la bruixa i, despr3s de posarli el nom de JapunFel, se l'endugu*. )eparador JapunFel era la nena m3s bonica que hagu3s vist mai el sol. (uan va cumplir els dotFe anys, la maga la va tancar en una torre que s'alçava en mig d'un bosc i que no tenia ni portes ni escales, 2nicament en el punt m3s alt hi havia una diminuta inestra. (uan la bruixa volia entrar, es posava de peu i cridava% RR JapunFel, JapunFel, deixa'm anar la teva cabellera5SS. JapunFel tenia un cabell magní ic i llarguíssim, i com ills d'or. (uan escoltava la veu de la bruixa es deixava anar les trenes, les enrotllava al voltant un ganxo de la inestra i les deixava pen#ant% i com que tenien vint vares de longitud, la bruixa trepava per elles. Al cap d'uns quants anys, succeí que el ill del Jei, trovant!se pel bosc, va passar pel costat de la torra i va sentir un cant tant melodi,s, que va haver de parar!se a escoltar!lo. $ra JapunFel, que distreia la seva soledad llançant a l'aire la seva dolça veu. $l príncep va voler pu#ar ins a ella i buscà la porta de la torre, però, no trovant!ne cap, se'n va tornar ca a palau. +o obstant, aquell cant l'havia captivat de tal orma, que tots els dies anava al bosc a escoltar!lo. $stant una vegada ocult darrera d'un arbre, va veure que s'apropava la bruixa, i va sentir que cridava, dirigint!se a la part de dalt % RR JapunFel, JapunFel, deixa'm anar la teva cabellera5SS. JapunFel va deixar anar les seves trenes i la burixa es va en ilar a l'alt de la torre.

! )i aquesta *s l'escala per a pu#ar ins allà !es va dir el príncep! ,#o tamb* provar* ortuna. ' a l'endemà, quan #a començava a en osquir, es va dirigir al peu de la torre i va dir% RR JapunFel, JapunFel, deixa'm anar la teva cabellera5SS. Al moment va caure la trena i el príncep va pu#ar. )eparador $n el primer moment, JapunFel es va espantar molt al veure un home, #a que mai els seus ulls n'havien vist cap. Però el príncep li dirigí la paraula amb gran a abilitat i li va explicar que el seu cant havia impresionat de tal manera al seu cor, que #a no havia dis rutat d'un moment de pau ins que va trovar la manera de pu#ar a veure!la. Al sentir!lo, JapunFel va perdre la por, i quan ell li va preguntar si el volia per espòs. &eient la noia que era #ove i ben plantat, va pensar, RR6'estimarà m3s que la vellaSS, i li respongu3, posant una mà en la seva% ! )í9 molt desit#o anar!me'n amb t29 però no s* com baixar d'aquí. 1ada vegada que vinguis, porta una troca de seda9 amb elles trenar* una escala i, quan estigui acabada, baixar* i tu em portaràs en el teu caball. 1onvingueren que ins aleshores el príncep acudiria totes les nits, #a que de dia anava la vella. -a bruixa no sospitava res, ins que un dia JapunFel li va preguntar% ! 0ieu!me, tieta ?other, 1om es que em costa molt m3s pu#ar!vos a vos que al príncep, que està adalt en un moment/ ! Ah malvada5 ! va exclamar la bruixa ! (u3 *s el que sento/ &aig pensar que t'havia a;llat de tot el m,n, però m'has enganyat5. )eparador ' uriosa, va aga ar les boniques trenes de JapunFel, els va donar unes voltes al voltant de la seva mà esquerra i, empuntxant amb unes tisores amb la dreta, Fis Fas, en un obrir i tancar d'ulls les va tallar, i va tirar per terra l'espl3ndida cabellera. ' va ser tan despiadada, que va conduir a la pobre JapunFel cap a un lloc desert, condemnant!la a una vida de desolaci, i mis3ria. $l mateix dia que s'havia endut a la noia, la bruixa va lligar les trenes tallades al ganxo de la inestra i, quan es va presentar el príncep i va dir% RR JapunFel, JapunFel, deixa'm anar la teva cabellera5SS. la bruixa la va deixar anar , i per ella va pu#ar el ill del Jei.Però en comptes de trovar a la seva adorada JapunFel, va trovar!se cara a cara amb la bruixa, que el mirava amb ulls malignes i perversos% ! A#à5 ! va exclamar en to de burla!, volies endur!te a la nena bonica9 pero l'ocellet #a no està al niu ni tornarà a cantar.$l gat l'ha caçat, i a t2 tamb* et treurà els ulls. JapunFel està perduda per a tu, mai m3s la tornaràs a veure!la.

$l príncep, ora de sí de dolor i desesperaci,, es va tirar des del capdamunt de la torre, va salvar la vida, però les espines sobre les que va anar a caure se li van clavar als ulls i l'in eliç va haver de vagar errant pel bosc, cec, alimentant!se d'arrels i baies i plorant sense parar la p3rdua de la seva estimada dona. ' així caminà sense rumb per espai de bastants anys, míserable i trist, ins que, al inal, va arribar al desert en que vivia JapunFel amb els seus dos ills bessona, un nen i una nena, al que havia donat a llum. )entí el príncep una veu que li semblà coneguda i, al apropar!se,JepunFel el va recon3ixer i se li va llançar al coll plorant. 0ues de les seves llàgrimes li humite#aren els ulls, i en el mateix moment que se li aclararen, va tornar a veure com abans. -a va portar al seu regne, on ou rebut amb gran alegria, i visqueren molta anys contents i eliços.

EL RATOL* I EL LLE. :n dia, dos ratolins esatven #ugant alegrement en un descampat. $n aquell mateix descampat, a l'ombra d'un arbre, hi havia un lle, intentant er la migdiada, però els ratolins eren tant escandalosos que no s'aconseguia dormir. Però en un dels seus #ocs, els ratolins van passar per sobre del lle,. $l lle,, en adat #a per no poder dormir, es va enut#ar encara m*s per aquella manca de respecte que li mostraven els ratolins. ' aixecant!se de cop5 va aconseguir acorralar!ne un mentre l'altre ugia espaordit. $l lle, va aga ar al ratolí que havia acorralat i, per sorpresa seva, el ratolí li va parlar% ! -le,, si em perdones la vida, et servir* sempe que necessitis la meva a#uda. $l lle, primer es va quedar perplex, però ràpidament va esclatar a riure5 ! <u5 un petit i min2scul ratolí o erint!me a#uda a mi5 el rei de la selva5 ... Au5 ves ves5 ' de tanta gràcia que el va er, el va deixar anar. Al cap d'un temps, el mateix lle, anava despistat per la selva quan va caure en un parat posat per un caçador. &a quedar pen#at en un arbre en una xarxa i, per molt que ho intentava no podia escapar i cada vegada rugia m*s ort de ràbia, tant, que tota la selva tremolava. $l ratolí va sentir els rugits i ràpidament va acudir on era el lle, per a cumplir la seva promesa. Però el rei de la selva seguia descon iant d'un petit ratolí. Però el ratolí, sense dilAlaci,, es va en ilar ins on era el lle, i va començar a rosegar la xarxa. ' va rosegar i rosegar ins que la xarxa es va trencar i va alliberar al lle,. ' el lle, va donar les gràcies al ratolí, que a m*s estava molt satis et per haver!li estat 2til.

R*NXOLS D’OR

:na tarda Jínxols d'or va anar al bosc i va començar a recollir lors. A prop d'allà hi havia una cabana molt bonica, i com que Jínxols d'or era una nena molt curiosa, s'hi va apropar poc a poc ins que va arribar a la porta de la casa. ' va emp3nyer!la.

-a porta era oberta. ' hi va veure una taula. )obre la taula hi havia tres tasses de llet i mel. :na, gran9 una altra, mit#ana9 i una altre, petitona. Jínxols d'or estava a amada i va tastar la llet de la tassa m*s gran. : 5 $ra molt calenta5 0espr*s va provar la tassa mit#ana. : 5 Aquesta tamb* era molt calenta5 .inalment va tastar la tassa petita i estava al punt. <ant li va agradar que se la va men#ar tota. 7i havia tamb* a la casa tres cadires blaves% :na cadira era gran, una altra mit#ana i una altra de ben petita. Jínxols d'or va anar a asseure's a la cadira gran, però era molt alta per a ella. 0espr*s se'n va anar a seure a la cadira mit#ana, però era massa ample. .inalment es va asseure a la cadira petita, però es va asseure amb tant males maneres que es va trencar. 6irant la casa va entrar a una habitaci, que tenia tres llits. 1om tot el que havia vist de la casa, hi havia un llit que era ben gran, un altre mit#à i un de ben petit. Jínxols d'or es va a#eure al llit m*s gran, però el va trobar massa dur. 0espr*s se'n va anar a dormir al llit mit#à, però tamb* li va semblar que era massa dur. .inalment es va estirar al llit m*s petit, i el va trobar tant lon#o que es va quedar completament adormida. 6entre dormia, van arribar els propietaris de la casa, que eren ni m*s ni menys que una amília d',ssos, que venien de passe#ar tranquilAlament pel bosc mentre es re redava el men#ar. :n dels ,ssos era molt gran, eia servir barret, perqu3 era el pare, un altre era mit#à i eia servir cotilla, perqu3 era la mare. ' l'altre era un osset petit petit que eia servir una gorreta% una gorreta ben petita. -',s gran, nom*s entrar, va cridar ben ort% ! Alg2 ha tastat la meva llet5 -',s mit#à va grunyir una mica menys ort% ! Alg2 tamb* ha tastat la meva llet5 ' inalment l'osset petita va dir plorant amb un il de veu% ! 0oncs alg2 s'ha acabat tota la meva llet5 $ls tres ,ssos es varen mirar els uns als altres i no sabien que pensar. Però l'osset petit plorava tant que el seu pare va voler distreure'l. ' per a aconseguir!ho el va anar a seure a la seva cadireta blava.

$s van aixecar de la taula i van anar a la sala on tenien les cadires. ' qu3 va succeir aleshores/ -',s gran va cridar en urismat% ! Alg2 s'ha assegut a la meva cadira5 Al que va seguir l',s mit#à, cridant una miqueta menys ort% ! Alg2 tamb* s'ha assegut a la meva cadira5 ' inalment l'osset m*s petit va tornar a dir, plorant desconsolat% ! Alg2 s'ha assegut a la meva cadira i l'ha trencat5 Així preocupats van començar a mirar per tota la casa, ins que al inal van entrar a l'habitaci, on dormien. -',s m*s gran va dir% ! Alg2 s'ha a#agut al meu llit5 Al que l',s mit#à va respondre% ! Alg2 tamb* s'ha a#agut al meu llit5 ' al mirar al llit m*s petit, van veure!hi a Jínxols d'or, i l'osset petit va cridar% ! Alg2 està dormint al meu llit5 ' del crit Jínxols d'or es va despertar, i al veure els tres ,ssos ben en adats, es va espantar tant que va saltar del llit corrents. 1om que la inestra de l'habitaci, era oberta, va saltar!hi i va c,rrer sense parar per tot el bosc ins a trobar el camí a casa.

RUMPELSTILST/IN 7i havia una vegada un moliner pobre que tenia una illa molt bonica. :n dia succeí que havia d'anar a parlar amb el rei, i per a semblar m3s important, li va dir% ! <inc una illa que pot ilar palla i convertir!la en or. ! @s una habilitat que em complau ! li va dir el rei al moliner ! si la teva illa *s tant llesta com dius, porta!la demà a palau i ho comprovarem. ' quan van portar a la noia, el rei la va portar a una habitaci, plena de palla, li va donar una ilosa i una bobina i li va dir%

! Posa't a treballar, i si demà al matí no has convertit tota aquesta palla en or durant la nit, moriràs. -lavors ell mateix va tancar la porta amb clau, i la va deixar sola. -a illa del moliner es va seure sense poder er res per a salvar la seva vida. +o tenia ni idea de com ilar la palla i convertir!la en or, i s'asustava cada vegada m3s, ins que a la i va començar a plorar. Però de sobte es va obrir la porta i va entrar un homenet% ! 4ona tarda senyoreta molinera, per que plores tant/ ! Pobre de mi5 ! va contestar la noia ! haig de ilar aquesta palla i convertir!la en or però no s* com er!ho. ! ' que em donaràs ! va dir l'homenet ! si ho aig #o per tu/ ! $l meu collaret ! va dir ella, i li va acostar el seu collar amb la mà. -'home va aga ar el collar, es va seure a la ilosa i rrrrriiiirrr , rrrrrrriiirrr , riiiirr tres voltes i la bobina era plena. &a posar una altra i riiiir , rrrriiiirr , riiirrr tres voltes i la segona era plena tamb*. ' va seguir així ins a trenc d'alba, quan tota la palla #a estava ilada i totes les bobines eren plenes d'or. Al despertar el dia, el rei #a estava allà. ' quan va veure l'or, va quedar at,nit i maravellat, però el seu cor es va tornar m3s avarici,s. &a portar a la illa del moliner a una altra habitaci, molt m3s gran i plena de palla, i li var ordenar que la il*s en una nit si apreciava la seva vida. -a noia no sabia que er, i estava plorant quan la porta es va tornar a obrir. -'homenet va apareixer i li va dir % ! (u3 em donaries si ilo aquesta palla i la conaverteixo en or/ ! va preguntar ! -'anell que porto al meu di ! va contestar ella, allargant!li la seva mà. -'homenet va aga ar l'anell i va començar a er girar la ilosa, i pel matí havia ilat tota la palla i l'havia convertit en brillant or. $l rei va quedar encantat quan va veure tot aquell or , però com que no en tenia su icient, va portar a la illa del moliner a una altra sala plena de palla encara m3s gran que l'anterior i va dir% ! 7as de ilar tot aix, al llarg d'aquesta nit, si ho aconsegueixes, seràs la meva esposa. E <ot i ser illa d'un molinerE ! va pensar !E no podr* trovar una d,na m3s rica en el mònE (uan la noia es va quedar sola, l'homenet va apareixer per tercer cop i li va dir% ! (u3 em donaràs si ilo la palla aquesta vegada/

' la noia va contestar ! +o em queda res que donar!te ! tota abatauda. ! -lavors ! va dir l'homenet ! promet!me que si et converteixes en reina, em donaràs el teu primer ill5 ! E(ui sap si aix, passarà alg2n copE ! va pensar la illa del moliner. ' no sabent com sortir!se'n d'aquesta situaci, li va prometre a l'homenet el que volia. ' una vegada m3s va ilar la palla i la va convertir en or. (uan el rei va arribar pel matí , i es va trovar amb tot l'or que havia desit#at , es va casar amb ella i la preciosa illa del moliner es va convertir en reina. :n any despr3s, va portar al m,n un nad, preci,s i en cap moment se'n va recordar de l'homenet. Però una nit, va entrar a la seva habitaci, i li va dir% ! 0ona'm el que em va prometre5 ' la reina, horroritFada li va o erir totes les riqueses del reialme si li deixava el seu ill. Però l'homenet va dir% ! +o, una cosa viva val per a mi m3s que tots els tresors del m,n ! -a reina va començar a lamentar!se i a plorar, tant, que l'homenet es va compadir d'ella% ! 0'acord, et donar* tres dies ! va dir ! si per llavors has descobert el meu nom, conservaràs el teu ill ! 0es d'aquell mateix moment la reina va començar a pensar tots els noms que havia sentit, a m3s d'enviar un missatger a cada rac, del regne per preguntar per tots els noms que hi haguessin. (uan l'homenet va arribar a l'endemà, va començar a preguntar ...6elcior, ?aspar, 4altasar ... anava dient tots els noms un darrera l'altre, tots els noms que sabia, tots els que va poder trova, per a cadascun l'homenet deia% ! Aquest no *s el meu nom ! Al segon dia, havia preguntat als m3s sabis, els noms m3s extranys, curiosos i poc comuns% ! Potser el teu nom os Pota de 1abra o -laç llarg/ Però l'homenet contestava cada vegada mpes content ! +o no, aquest no es el meu nom5 Al tercer dia, un missatger va tornar i a#enollat davant la reina, va dir%

! +o he pogut trovar cap nom nou. Però mentre pu#ava una gran muntanya al inal d'un bosc, on la guineu i la llebre es desit#en bona nit, Allà hi havia un homenet bastant ridícul que anava saltant. &a donar un salt sobre la seva cama i va començar a cantar% E i "a a Avui l'altre estic aig tindrTe content el al pà, ill que demà de la ning2 ar* #ove cervesa, reina. sàpiga

que JumplestilsOin em dic5.E Podeu imaginar com de contenta es va posar la reina quan va escoltar el nom5 ' quan a la poca estona va arribar l'homenet i va preguntar % ! 4*, #ove reina , doncs ... (uin *s el meu nom/ ! -a reina primer va dir% ! $t dius 1onrad/ ! ! +o ! mig rient anava dient l'homenet ! 0oncs ... et dius 7arry/ ! <ampoc ! cada vegada amb un somriure m3s gros ! 0oncs potser el teu nom *s JumpelstiltsOin/ ! ! +o5555555 <'ho ha dit el dimoni555 <'ho ha dit el dimoni555 +o *s #ust5 &a començar a cridar l'homenet. ' de tant en adat que estava a en onsar el peu dret a terra tan ort, que va clavar tota la cama. ' quan va tirar amb rabia de la cama amb les dues mans, es va partir en dos.

EL SABATER I ELS FOLLETS .a molt de temps, hi havia un pobre sabater que quasi no tenia eina.

:n dia, trist i cansat, va tallar l'2ltim tros de cuir que li quedava, perqu3 no tenia diners per a comprar m*s, i se'n va anar a dormir molt aviat. (uan, al matí segDent, el sabater es va alçar i va entrar en el seu modest taller, es va trobar amb la sorpresa m*s gran de la seva vida% sobre la seva taula de treballar hi havia un bell parell de sabates, ets amb el cuir que havia tallat el dia abans. $l sabater va cridar a la seva esposa i li va preguntar si els havia et ella, però la dona tampoc no en sabia res. &an examinar les sabates amb atenci,, i van comprovar que era el millor treball que havien vist mai% qui hagu*s et aquelles sabates era un aut3ntic artista.

Al cap de poc va passar per allí un senyor molt ric i distingit i va veure les sabates des de la porta. ! 4on &a home, em entrar permet veure i li aquestes va sabates, si dir *s que al estan en sabater% venda/

! Per descomptat, senyor !va contestar el sabater, donant!li les sabates. $l client els va examinar amb atenci, i va dir%

! $l elicito, s,n les millors sabates que he vist en molt de temps. 0'ara en avant, sempre li encarregar* a vost* el meu calçat, i a m*s penso recomanar!li als meus amics. $l cavaller va pagar molt generosament les sabates, i el sabater va c,rrer a ensenyar!li les monedes a la seva dona. 0espr*s va anar a comprar cuir, il i tot el que necessitava per a seguir treballant, ple d'alegria per la seva bona sort. ?ràcies a les monedes que el seu distingit client li havia donat, el sabater va poder comprar material per a er altres dos parells de sabates. Aquellaa nit va tallar el cuir, va preparar els ils i se'n va anar a dormir aviat , perqu3 estava esgotat a causa de l'emoci,. $n el llit, la seva dona i ell van estar xarrant llarga estona, ent tot tipus de suposicions sobre qui podria haver cosit tan meravellosament les sabates la nit anterior. Però, per m*s voltes que li donaven, no podien aclarir el misteri, i a la i es van adormir. )eparador (uina seria la sorpresa i l'alegria del sabater quan, al matí segDent, va trobar sobre la seva taula dos parells de sabates tan boniques com els del dia anterior. &a cridar a la seva dona i #unts van ballar d'alegria, segurs que algun misteri,s protector vetllava per ells. $ls nous parells de sabates es van vendre tan ràpidament com lesanteriors, i el sabater va poder comprar m*s material... ' l'endemà va trobar quatre parells de sabates per ectament acabades5 A les poques hores els havia venut tots i va comprar m*s cuir. -a història se va repetir una vegada i una altra, i el sabater cada vegada tenia m*s clients, perqu3 tots els que compraven les seves sabates els recomanaven als seus amics i coneguts. Al cap d'uns dies, hi havia una llarga cua davant de la sabateria. :n nit, dia, i el sabater li va dir saber a la seva qui esposa% *s.

! .a m*s d'una setmana que el nostre misteri,s bene actor ve a treballar per a nosaltres per la m'agradaria ! A mi tamb* ! va dir la dona !, però potser no vol que el vegem, perqu3 en cas contrari #a s'hauria presentat, en comptes de venir quan estem dormint. ! Per això ! va dir el sabater !, el que hem de er *s amagar!nos aquesta nit en el taller i anar rellevant!nos per a dormir, i d'aquesta orma el veurem quan vinga a er els sabates. Així ho van er, i en donar la mit#a nit el sabater i la seva esposa van veure el m*s incre;ble dels

espectacles% uns homenets diminuts, de menys d'un pam d'alçada, van entrar en el taller i van començar a cosir les sabates. Anaven completament nus, i treballaven amb tal rapidesa i habilitat que les sabates sortien de les seves manetes l'una darrere de l'altre com per art de màgia. Al cap d'unes hores, totes les sabates estaven acabades, i els min2sculs homenets se'n van anar tan silenciosament com havien arribat. )eparador ! Pobrets , van despullats i han de passar red ! va dir la dona. ! ' a m*s van descalços ! va dir el sabater !, Podríem er!los roba i sabates en agra;ment pel que ells han et. 'mmediatament, el sabater i la seva esposa es van posar a treballar. -'endemà tenien llestos un munt de sabatetes i robetes per als homenets. A la nit, ho van posar tot sobre la taula i van tornar a amagar!se per a veure que passava. $n tocar les dotFe, van apar*ixer de nou els homenets, i en veure els diminuts vestits i sabates que havien preparat per a ells, es van posar a er salts d'alegria. &an començar a posar!se les robetes, com si os un #oc molt divertit, i quan tots van estar vestits i calçats, se'n anar alegrement per on havien vingut. $ls homenets no van tornar mai m*s, però com el sabater #a s'havia et am,s i li sobrava el treball, ell i la seva dona van viure eliços la resta dels seus dies

LA SERP BLANCA .a #a d'això molt de temps. 7eus ací que vivia un rei, am,s en tot el país per la seva saviesa. Jes li era ocult9 s'arribava a dir que per l'aire li arribaven notícies de les coses m*s recòndites i secretes. <enia, però, un singular costum. 1ada migdia, una vegada retirada la taula i quan ning2 es trobava present, un criat de con iança li servia un plat m*s. $stava tapat, i ning2 sabia el que contenia, ni el mateix servidor, perqu3 el Jei no el descobria ni men#ava d'ell ins a trobar!se completament sol.-es coses van seguir així durant molt de temps, quan un dia va picar!li al criat una curiositat irresistible i se'n va endur la ont a la seva habitaci,.(uan va haver tancat la porta amb tota atenci,, va alçar la tapadora i va veure que a la sa ata hi havia una serp blanca. +o va poder reprimir el capritx de provar!la9 va tallar un trosset i se se'l va portar a la boca. Amb prou eines el va haver tocat amb la llengua, va sentir un extrany murmuri de melòdiques veus que venia de la inestra9 en acostar!se,va observar que eren pardals que parlaven entre si, contant!se mil coses que havien vist en camps i boscos. Al men#ar aquell trosset de serp havia rebut el do d'entendre el llenguatge delsanimals.

&a succeir que aquell mateix dia es va extraviar l'anell m*s bell de la Jeina, i la sospita va recaure sobre el idel servidor que tenia acc*s a totes les habitacions. $l Jei li va manar compar*ixer davant la seva pres3ncia, i, amb les paraules m*s dures, el va amenaçar que, si per al dia segDent no aconseguia descobrir el lladre, se'l tindria per tal i seria a#usticiat. 0e res va servir al lleial criat protestar per la seva innoc3ncia9 el Jei el va er sortir sense retirar la seva amenaça. Ple de temor i angoixa, va baixar al pati, sempre cavilAlant la manera de sortir!se'n, quan va observar tres ànecs que s'esbargien tranquilAlament en el rierol, allisant!se les plomes amb el pic i mantenint una animada conversaci,. $l criat es va aturar a escoltar!los. )'explicaven on havien passat el matí i el que havien trobat per a men#ar. :n d'ells va dir malhumorat% ! )ento un pes a l'est,mac9 amb les presses m'he engolit un anell que estava al peu de la inestra de la Jeina. )ense pensar!ho m*s, el criat el va aga ar pel coll, el el va portar a la cuina i va dir al cuiner% ! 6ata aquest, que #a està prou encebat. ! 1ertament !va assentir el cuiner sospesant!lo amb la mà!9 s'ha donat prou pressa a engreixar i està demanant #a que el posin en el rostidor. &a tallar!li el coll i, en buidar!lo, va apar*ixer en el seu est,mac l'anell de la Jeina. .àcil li va ser al criat provar el Jei la seva innoc3ncia, i, volent aquest reparar la seva in#ustícia, va o erir al seu servidor el present que ell elegís, prometent donar!li el càrrec que m*s desitg*s a la seva 1ort. $l criat va declinar aquest honor i es va limitar a demanar un cavall i diners per al viatge, perqu3 desit#ava veure m,n i passar!se un temps recorrent!lo. 8torgada la seva petici,, va posar!se en camí. i un bon dia va arribar al costat d'un estany, on va observar tres peixos que havien quedat aga ats entre les canyes i pugnaven, esbu egant, per tornar a l'aigua. 0iguin el que diguin que els peixos s,n muts, el cert *s que l'home va entendre molt b* les queixes d'aquells animals, que es lamentaven de veure's condemnats a una mort tan miserable. )ent, com era, de cor compassiu, va baixar i va tornar els tres peixos a l'aigua. 1uete#ant d'alegria i aixecant els caps, li van dir% ! $ns recordarem que ens vas salvar la vida, i ocasi, tindrem de pagar!t'ho. &a seguir el mosso cavalcant, i al cap d'una estona va semblar com si perceb*s una veu procedent de la sorra, als seus peus. Agusant el o;da, va adonar!se que era un rei de les ormigues que es queixava% ! )i almenys aquests homes, amb els seus negats animals, ens deixessin tranquilAles5 Aquest cavall est2pid, amb les seves pesades erradures, està xa ant sense compassi, la meva gent. $l genet va girar cap a un camí que seguia al costat, i el rei de les ormigues li va cridar% ! $ns ne'n recordarem i te'l pagarem5

-a ruta el va conduir a un bosc, i allí va veure una parella de corbs que, a la vora del seu niu, tiraven d'ell als seus ills% ! .ora d'aquí, truans5 !els cridaven!. +o podem seguir alimentant!vos9 #a teniu edat per a buscar!vos men#ar. $ls pobres ocellets estaven a terra, agitant les seves d3bils aletes i ploricant% ! 'n eliç de nosaltres, desvalguts, que hem de buscar!nos la vianda i encara no sabem volar5 (u3 arem, sin, morir!nos de am/ &a baixar el mosso, va matar al cavall d'una estocada i va deixar el seu cos per a past dels petits corbs, els quals van llançar!se a salts sobre la presa i, una vegada arts, van dir al seu bene actor% ! $ns recordarem i te'l pagarem5 $l criat va haver de prosseguir la seva ruta a peu, i, al cap de moltes hores, va arribar a una gran ciutat. $ls carrers bellugaven de gent, i s'observava una gran excitaci,9 en això va apar*ixer un pregoner muntat a cavall, ent saber que la illa del rei buscava espòs. (ui s'atrevís a pretendre! la devia, però, realitFar una di ícil gesta% si la complia rebria la mà de la princesa9 però si racassava, perdria la vida. $ren molts els que ho havien intentat #a9 mes van racassar en l'empresa. $l #ove va veure a la princesa i va quedar enlluernat de tal manerat per la seua bellesa, que, desa iant tot perill, va presentar!se davant del Jei a demanar la mà de la seva illa. $l van conduir mar endins, i en la seva pres3ncia van llançar al ons un anell. $l Jei li va manar que recuper*s la #oia, i va a egir% ! )i tornes sense ella, seràs precipitat al mar ins que moris o egat. <ots els presents es compadien del templat mosso, a qui van deixar sol a la plat#a. $l #ove es va quedar allí, pensant en la manera de sortir del seu compromís. 0e sobte va veure tres peixos que se li acostaven #unts, i que no eren sin, aquells que ell havia salvat. $l que venia al mig portava a la boca una petxina, que va depositar en la plat#a, als peus del #ove. Aquest la va arreplegar per a obrir!la, i en el seu interior va apar*ixer l'anell d'or. )altant de content, va c,rrer a portar!lo al rei, amb l'esperança de que se li concedís la promesa recompensa. Però la superba princesa, en saber que el seu pretendent era de llinatge in erior, el va rebut#ar, exigint!li la realitFaci, d'un nou treball. &a sortir al #ardí, i va escampar entre l'herba deu sacs plens de mill% ! 0emà, abans que surti el sol, has d'haver!lo arreplegat tot, sense que alti un gra. &a asseure's el noi en el #ardí i es va posar a pensar sobre el mode de complir aquell mandat. Però no se li ocorria res, i es va posar molt trist en pensar que al matí segDent seria condu;t al patíbul. Però quan els primers ra#os del sol van ilAluminar el #ardí... (u3 era allò que veia5 $ls deu sacs estaven completament plens i ben alineats, sense que alt*s un gra de mill5 Per la nit havia

acudit el rei de les ormigues amb els seus milers i milers de s2bdits, i els agra;ts animalons havien arreplegat el mill amb gran dilig3ncia, i l'havien depositat en els sacs. &a baixar la princesa en persona al #ardí i va poder veure amb sorpresa que el #ove havia sortit exit,s de la prova. Però el seu cor orgull,s no estava aplacat encara, i va dir% ! $ncara que hagi realitFat els dos treballs, no serà el meu espòs ins que em porti una poma de l'Arbre de la &ida. $l pretendent ignorava on creixia aquell arbre. &a posar!se en camí, disposat a no aturar!se mentre el sostinguessin les cames, encara que no abrigava cap esperança de trobar el que buscava. (uan va haver recorregut #a tres regnes, un capvespre va arribar a un bosc i es va estendre a dormir sota d'un arbre9 de sobte, va sentir un rumor entre les branques, al mateix temps que una poma d'or li queia en la mà. :n instant despr*s van baixar volant tres corbs, que, posant!se sobre els seus genolls, li van dir% ! )om aquells corbs petits que vas salvar de morir de am. (uan, #a crescuts, vam saber que caminaves a la recerca de la poma d'or, vam creuar el mar volant i vam arribar ins al con í del m,n, on creix l'Arbre de la &ida, per a portar!te la ruita. 4oig de content, va reprendre el mosso el camí de tornada per a portar la poma d'or a la princesa, la qual no va posar #a m*s dilacions. &an partir!se la poma de la vida i se la van men#ar #unts. -lavors va encendre's en el cor de la donFella un gran amor pel seu prom*s, i van viure eliços ins una edat molt avançada.

EL SOLDADET DE PLOM 7i havia una vegada un #oguinaire que va abricar un ex3rcit de soldats de plom, molt drets i elegants. 1adascun portava un usell a l'espatlla, una #aqueta vermella, pantalons blaus i un barret negre alt amb una insígnia daurada al ront. Al #oguinaire no tenia prou plom per a er l'2ltim soldadet i el va haver de deixar sense una cama. 4en aviat, els soldadets es trobaven a la vitrina d'una botiga de #oguines. :n senyor els va comprar per regalar!los al seu ill com a regal d'aniversari. (uan el nen va obrir la caixa, en pres3ncia els seus germans, el soldadet sense cama li va cridar molt l'atenci,. $l soldadet es va trobar de sobte davant d'un castell de cartr, amb cignes lotant al seu voltant, en un llac et de miralls. 0avant de l'entrada hi havia una bonica ballarina de paper. Portava una aldilla rosada de tul i una banda blava sobre la que brillava un lluent,. -a ballarina tenia els braços alçats i una cama aixecada cap enrere, de tal orma que no se l'arribava a veure. $ra molt bonica5

E@s la noia ideal per a miE, va pensar el soldadet de plom, convençut de que a la ballarina li altava una cama com a ell.Aquella nit, quan #a tots a casa se n'havien anat a dormir, els #oguets van començar a divertir!se. $l trencanous eia cabrioles mentre la resta de #oguets ballaven i corrien per tot arreu. $ls 2nics #oguets que no es movien eren el soldadet de plom i la bonica ballarina de paper. 'mmòbils, es miraven l'un a l'altre. 0e sobte, varen tocar les dotFe de la nit. -a tapa de la caixa de sorpreses es va obrir i d'ella en va sortir un ollet d'expressi, malvada. ! <u qu3 mires, soldat/ ! va cridar.$l soldadet va seguir amb la mirada ixa endavant. ! 0'acord. 0oncs #a veuràs el que et passarà demà ! va anunciar el ollet. )eparador A l'endemà, el nen va #ugar una estona amb el seu soldadet de plom i despr*s el va posar a la vora de la inestra, que estava oberta. Potser ou el vent, o potser ou el ollet dolent, el cert *s que el soldadet de plom va caure al carrer. $l nen va c,rrer cap a la inestra, però des de'l tercer pis no s'arribava a veure res. ! Puc baixar a buscar el meu soldadet/ ! va preguntar el nen a la criada. Però ella s'hi va negar, #a que estava plovent a bots i barrals. -a criada va tancar la inestra i el nen va haver de resignar! se a perdre la seva #oguina. A ora, uns nens del carrer #ugaven sota la plu#a. &an ser ells els que van trobar el soldadet de plom boca terrosa, amb el usell clavat entre les llombades. ! .em!li un vaixell de paper5 ! va cridar un dels nens. Plovia tant ort que s'havia ormat un petit riu per les vores dels carrers. $l nois van er un vaixell amb un diari vell, hi van posar el soldadet i el van er navegar. )eparador $l soldadet es mantenia rígid mentre el vaixell de paper es deixava endur pel corrent. Aviat es va icar en una claveguera i per allà va seguir navegant. E8n anir* a parar/E va pensar el soldadet. E$l culpable de tot això es el ollet dolent. $s clar que no m'importaria si estigu*s amb mi la bonica ballarina.E $n aquest moment, va apar3ixer una rata enorme. ! Atura't5 ! va cridar amb veu estrident ! Paga'm el peatge. Però el soldadet de plom no podia er res per aturar!se. $l vaixell de paper va seguir navegant per la claveguera ins que va arribar al canal. Però #a estava tant mullat que no podia seguir

surant i va començar a nau ragar. Al inal, el paper es va des er completament i el rígid soldadet de plom es va en onsar a l'aigua. "ust abans d'arribar al ons, un peix gran se'l va empassar. ! (ue osc que està aquí a dins5 ! va dir el soldadet de plom ! 6olt m*s osc que a la caixa de #oguines. $l peix, amb el soldadet a -'est,mac, va nadar per tot el canal ins arribar al mar.$l soldadet de plom trobava a altar l'habitaci, dels nens, les #oguines, el castell de cartr, i sobretot a la seva bonica ballarina. E1rec que no els tornar* a veure mai m*sE, va sospirar amb tristesa. $l soldadet de plom no tenia ni la menor idea d'on era. 0'altra banda, la sort va voler que uns pescadors passessin per allà i atrapessin el peix amb la seva xarxa. )eparador $l vaixell de pesca va tornar a la ciutat amb el seu carregament. Al cap de poc, el peix resc #a era al mercat9 #ust on eia les compres la criada de la casa del nen. 0espr*s de mirar la selecci, de peixos, es va decidir pel m*s gros% el que tenia el soldadet de plom a dins. -a criada va tornar a casa i li va entregar el peix a la cuinera. ! (uin peix m*s bo5 ! va exclamar la cuinera quan el va veure. Al moment, va aga ar el ganivet i va començar a preparar el peix per a er!lo al orn. ! Aquí hi ha alguna cosa dura ! va murmurar. 0espr*s, plena de sorpresa, va treure el soldadet de plom. -a criada el va recon3ixer immediatament. ! @s el soldadet que se li va caure al nen per la inestra5 ! va exclamar. $l nen es va alegrar moltíssim quan va saber que el seu soldadet de plom havia aparegut. $l soldadet, per la seva banda, estava una mica atordit. 7avia passat tant de temps a la oscor5. .inalment, va adonar!se'n que estava de nou a casa.A la taula va veure els mateixos #oguets de sempre, i tamb* el castell amb el llac de miralls. $n ront estava la ballarina, recolFada en una cama. 7agu*s plorat d'emoci, si hagu*s tingut llàgrimes, però es va limitar a mirar!la. $lla el mirava tamb*. 0e sobte, el germà del nen va aga ar el soldadet de plom dient% ! Aquest soldat no serveix per res. +om*s t* una cama. A m*s, a pudor a peix. <ots van veure aterrits com el noi llençava el soldadet de plom al oc de la xemeneia. $l soldadet va caure de peu al bell mig de les lames. $ls colors del seu uni orme desapareixien a mesura que es des eia. 0e sobte, una rà ega de vent va arrencar la ballarina de l'entrada del castell i la

va portar com un ocell de paper ins al oc, al costat del soldadet de plom. :na lamarada la va consumir en un segon. -'endemà, la criada va anar a nete#ar la xemeneia. $n mig de les cendres va trobar un tros de plom en orma de cor. Al costat, negre com el carb,, estava el lluent, de la ballarina.

LES SET CABRETES I EL LLOP 7i havia una vegada una mare cabreta que tenia set cabretes, i sempre que se n'anava a pasturar els deia% E-a mare se'n va a pasturar, mireu que hi ha un llop que *s molt llest i si no espavileu us aga arà, tanqueu la porta amb pany i clau, i quan vingui la mare us cantarà% 8briu5 que amb per donar!vos de mamar5 i així sabreu que s,c #oE Però, un dia, el llop va sentir el que deia la mare i va pensar er!se passar per ella per a men#ar! se les cabretes. $l llop es va dirigir a la casa de les cabretes, va picar la porta i quan elles varen preguntar qui era va començar a cantar la canç,. ' de seguida les cabretes van començar a cridar% E"a ve la mare5 #a ve la mare5E ! Però la m*s petita va protestar% E$spereu!vos5 no correu tant5 anem a veure ... $nsenya'ns la poteta per sota la portaE ! $l llop la va ensenyar i la m*s petita es va adonar que no era la de la seva mare5, i va dir !E<u no ets la meva mare5 $ts el llop5 que la meva mare t* les potetes blanquetes5E ! i el llop, tot en adat, se'n va anar al molí i, amb arina es va blanque#ar les potes. ' va tornar a casa de les cabretes, tot cantant !E8briu, 8briu ... E ! ' les cabretes en sentir la canç, digueren% E"a ve la mare5 però ara que ens ensenyi la poteta per sota de la porta5E ! el llop la va ensenyar, però com que la duia en arinada, les cabretes van començar a cridar% E)í que *s la mare5 sí que *s la mare5E ! Però la m*s petita va dir% E+o, no5 espereu!vos5 a veure si ens diu alguna cosaE ! i com que el llop t* la veu ronca, la m*s petita el va descobrir5 vinc les 8briu de mamelletes cabretes, pasturar plenes

E<u no ets la meva mare5 que ets el llop5 que la meva mare t* la veu ina5E ! i el llop, tot en adat, va dir ! E+o patiu5 "a us aga ar* #a5E $l llop se'n va anar a una posada i es va a inar la veu men#ant molt ous, i quan #a la tenia prou ina, va tornar cap a casa de les cabretes tot cantant E8briu, obriu cabretes, ...E ' en sentir la canç, les cabretes van dir% E"a ve la mare5 #a ve la mare5 però que ensenyi la poteta per sota la porta i que digui alguna cosaE. ' el llop va ensenyar la poteta que encara duia en arinada i va parlar amb la veu molt ina i les cabretes van pensar que era la seva mare, obrint la porta, i el llop va entrar i es va men#ar les cabretes una darrera l'altre, però la m*s petita es va amagar darrera el rellotge. ' com que el llop no la va trobar, se'n va anar. (uan va tornar la mare cabreta va cantar% E8briu, obriu cabretes ... E ! ' va entrar la mare a casa, que en veure tot potes enlaire va exclamar ! EAi5 que els haurà passat a les meves cabretes5E ! ' la m*s petita va sortir del seu amagatall, tot cridant ! E6are5 6are5 #o estic aquí5 #o estic aquí5E ! ' la mare, en veure!la, li va preguntar ! E(u3 ha passat/E ! i la cabreta m*s petita li va respondre ! E(ue el llop ens ha enganyat i s'ha men#at a les meves germanetes5E ! Però la seva mare li va dir ! E+o t'amo;nis, aga a la cistella i el cosidor, que el llop sempre es posa allà a la vora del riu, a l'ombra d'un pi a er la migdiadaE ' anant cap el riu la cabreta petita va arreplegar pedres, i pedres, i m*s pedres, i va omplir la cistella. $n arribar, la mare cabreta va aga ar les tisores i li va tallar la panxa de dalt a baix. &a er sortir totes les cabretes i li van omplir la panxa de pedres. $l van tornar a cosir i el van deixar dormint. (uan el llop es va despertar, va dir% ! E(uina set que tinc, sembla com si hagu*s men#at pedres5E ! i es va abocar per beure aigua del riu , i va caure!hi a dins i es va o egar5 ' vet aquí un gos, vet aquí un gat, aquest conte, s'ha acabat5

ELS TRES OSSETS I LA NOIA

7i havia una vegada tres ossos que vivien en una caseta del bosc. :n dels ossos era molt gran i l'anomenaven E?egantE, l'altre era de mida mit#ana, i l'anomenaven E6it#àE i el m*s petit dels tres l'anomenaven EPetitE. 1adascun d'ells tenia el seu propi plat per a men#ar sopa% :n plat gran per en ?egant, un plat de mida normal per en 6it#à i un plat diminut per en Petit. 1ada ,s tenia la seva pròpia cadira per seure's. :na cadira orça gra per en ?egant, una cadira de la mida habitual per en 6it#à i una cadireta per en Petit. ' dintre la caseta hi havia un llit molt gran per en ?egant, un llit de mida corrent per en 6it#à i un llitet menut per en Petit. :n dia els tres ossets van er una sopa magní ica. -a van posar en els tres plats i mentre es re redava una mica, se'n van anar a passe#ar pel bosc. ' mentre els tres ossos eren ora de casa, va arribar una noia ins la porta. $ra bastant mal educada% Primer va xa arde#ar a trav*s de totes les inestres, despr*s va espiar per el orat del pany i com que va veure que dintre de la casa no hi havia ning2, va obrir la porta i va entrar. $s va quedar encantada al veure els tres plats de sopa sobre la taula. )i hagu*s tingut bons modals, segurament hagu*s esperat a que arribessin els amos de la casa i despr*s els hauria demanat siusplau que la convidessin a men#ar9 però com que era molt descarada, es va apropar a la taula i va tastar la sopa del plat m*s gran. $stava encara molt calenta i es va cremar. Així que va deixar anar un renec, va deixar anar la cullera i va anar a tastar la sopa del plat mit#à.<amb* estava bastant calenta, així que va deixar anar la cullera, va dir un altre renec encara pit#or i es va apropar al plat petit. &a aga ar la cullera i va tastar la sopa. +o estava ni massa calenta ni massa reda, així que se la va men#ar tota. ' quan va acabar va deixar la cullera i va dir un renec encara m*s lleig que els dos anteriors, perqu3 el plat era tant petit que no li havia et passar la gana. 0espr*s de men#ar, la noia se'n va anar a asseure a la cadira gran i la va trobar massa alta. &a dir una renec i se'n va anar a buscar la de la segDent mida, i la va trobar massa tova. &a deixar anar un altre renec i es va anar a seure a la cadira m*s petita. -a va trobar al seu gust, ni molt alta ni molt tova, així que s'hi va acomodar i es va disposar a er una migdiada9 però la cadira no estava preparada pel seu pes i, de sobte, es va trencar, deixant caure la noia a terra. +i us podeu imaginar la quantitat de renecs que va deixar anar5 &a deixar les restes de la cadira i se'n va anar a rec,rrer la casa mirant i xa arde#ant. &a arribar al dormitori dels tres ossos. $s va icar al llit m*s gran, i va trobar que el coixí era massa dur. $s va icar al llit mit#à i va trobar el coixí massa alt9 i quan se'n va anar a icar al llit petit la va trobar tant del seu gust que es va quedar adormida a l'instant. &an tornar els tres ossos del seu passeig i es van apropar a la taula a men#ar la seva sopa. ?egant va dir amb la seva veu greu% ! Alg2 ha tastat la meva sopa5

6it#à va respondre ! Alg2 tamb* ha tastat la meva sopa5 ' Petit va dir amb la seva veueta% ! 0oncs alg2 s'ha men#at tota la meva sopa5 ' encara no havia acabat de dir això en Petit, que ?egant va tornar a parlar ! Alg2 s'ha assegut a la meva cadira5 ' en 6it#à va dir ! ' tamb* a la meva5 ' en Petit es va queixar, amb veu plorosa% ! 0oncs alg2 s'ha assegut a la meva cadira i l'ha trencat ' els tres ossos se'n van anar a rec,rrer la casa per a descobrir a l'intr2s que havia et tantes barbaritats (uan van arribar al dormitori, ?egant va exclamar amb la seva veu% ! Alg2 s'ha icat al meu llit5 $n 6it#à va cridar encara m*s ! Alg2 s'ha icat tamb* al meu llit ' en Petit va clamar amb la seva veueta% ! 0oncs alg2 s'ha icat al meu llit .... i encara hi *s5555 -a noia havia sentit en somnis la veuassa de ?egant i va pensar que era un cop de vent d'una tempesta. 7avia sentit tamb* la veu de'n 6it#à i va pensar que era la brisa entre les ulles, però al sentir la veu iníssima i aguda de'n Petit es va despertar espantada. ' molt m*s que es va espantar quan va veure als tres ossos mirant!la des de l'altre costat del llit, així que va donar un salt cap a terra i despr*s un altre cap a la inestra. ' amb un salt m*s va travessar la inestra i va caure al #ardí. &a c,rrer tant com va poder i va desapar3ixer. $ls ossos encara s'estan preguntant encara si es trencaria el cap contra un arbre per c,rrer d'aquella orma, si es perdria en el m*s pro und del bosc o si aconseguiria arribar al poble i la detindria la policia per xa ardera i descarada.

VENTAFOCS 7i havia una vegada una #ove molt bella que no tenia pares, sin, madrastra, una viuda impertinent amb dues illes cada qual m*s llet#a. $ra ella la que eia els treballs m*s durs de la casa, i com els seus vestits estaven sempre tant tacats de cendra, tots l'anomenaven la &enta ocs. :n dia el Jei d'aquell país va anunciar que anava a er una gran esta a la que invitava a totes les #oves solteres del reialme. !<u venta ocs, no hi aniràs ! va dir la madrastra ! $t quedaràs en casa regant el terra i preparant el sopar per a quan tornem. &a arribar el dia del ball i &enta ocs, trista, va veure partir a les seves germanes cap al Palau Jeial. (uan es va trobar sola a la cuina no va poder reprimir els seus plors. ! Per que ser* tant desgraciada/ ! va exclamar! 0e sobte, va apar3ixer la seva .ada 6adrina. ! +o et preocupis ! va exclamar la .ada! <u tamb* podràs anar al ball, però amb una condici,, que quan el rellotge de Palau toqui les dotFe campanades, hauràs de tornar sens alta. ' tocant!la amb la seva vareta màgica, va trans ormar el vestit ple de cendra en un meravell,s vestit de esta. :n altre toc i va convertir una carbassa en la carrossa m*s magni ica de tot el reialme, i amb un 2ltim toc, U ratolins van quedar convertits en els dos cavalls m*s bonics del regne i el xo er. -'arribada de &enta ocs al Palau va causar admiraci,. A l'entrar a la sala de ball, el Jei va quedar tant pres de la seva bellesa que ballà amb ella tota la nit. -es seves germanastres no la van recon3ixer i es preguntaven qui seria aquella #ove. $nmig de tanta elicitat, &enta ocs va sentir al rellotge de palau tocar les dotFe. ! 8h 0*u meu5 7aig d'anar!me'n5 ! va exclamar ! ! 1om una exhalaci, va travessar els sal, i va baixar l'escalinata perdent en la seva ugida una sabata, que el Jei recollí enamorat. Per trobar la bella #ove, el Jei va idear un pla. $s casaria amb aquella que pogu*s calçar!se la sabata. &a enviar els seus heralds a rec,rrer tot el Jegne. -es donFelles de la provaven en va, doncs no n'hi havia una a qui li an*s b* la sabata. Al inal van arribar a casa de la &enta ocs, i clar està que les seves germanes no varen poder posar!se la sabata, però quan se'l va posar la &enta ocs, van veure amb gran sorpresa que li anava per ecte.

' així ou com el Príncep es casà amb la #ove i visqueren molt eliços.